SINOPSI

El desembre de 2006 milers de treballadors del tèxtil a la ciutat obrera de Mahalla el Kubra van sortir al carrer per reclamar els seus drets laborals. Els treballadors van col·lapsar la ciutat, agafant per sorpresa les forces de seguretat i, de retruc, la opinió pública egípcia, que no esperava una mobilització d'aquestes característiques. La vaga de Mahalla va suposar l'inici d'una onada de mobilitzacions laborals sense precedents que s'han estès, fins el dia d'avui, al llarg de tot Egipte reclamant drets laborals i vida digna, però també, esdevenint peces claus per a la fi del Règim Mubarak, sostingut durant més de 28 anys sense llibertats polítiques ni sindicals.

La mobilització de Mahalla, el 2006, no s'hagués iniciat sense el paper crucial de les dones. Quan milers de treballadors encara estaven dubtant i discutint sobre les mesures a prendre contra la direcció de l'empresa, 3000 treballadores de la confecció de la mateixa empresa van deixar els seus llocs de treball i van irrompre la secció masculina. Sota el crit de “On son els homes?! Aquí estem les dones!” milers de treballadores van avergonyir els seus dubitatius companys i van encendre la guspira de la revolta obrera que va canviar el panorama laboral egipci i va posar en escac el Règim Mubarak. Des de llavors, les dones, gairebé sempre sota unes condicions laborals, econòmiques i socials molt més complicades, han estat al centre de los mobilitzacions obreres.

Lluitant des d'aquest moment per les llibertats del poble egipci, participant a les tancades, on eren acusades de prostitutes, participant a les vagues, on se les acusava de participar en coses d'homes, sent amenaçades per la policia local amb el segrest de la família. Trencant, en definitiva, la important barrera del patriarcat en una societat fortament tradicionalista com la egípcia. Aquest és el cas de les lluites reflectides en aquest treball, com la de les treballadores del Centre de Dades, la mobilització laboral més important de tot l'any 2010 al país o la de centenars de casos sumits en l'oblit. Com el de les treballadores de l'Hospital Públic de Kafr el Dawar, a les afores d'Alexandria.

Les dones egípcies, lluny del clixé occidental, no resten sumisses davant la Injustícia. La seva lenta però constant incorporació al mercat capitalista de producció, també dins unes societats àrabs cada cop més absorbides pel mercat global, ha demostrat activament que són individus amb personalitat pròpia i amb una fermesa encomiable enfront els abusos laborals i socials. Aquest treball pretén trencar una llança en favor d'aquestes lluitadores. Un homenatge a aquelles dones que van mostrar als treballadors el camí de la llibertat i la dignitat.

Un destacat líder sindical ho deixava clar: “Aquí no parlem d'homes i dones. Les dones han demostrat tenir més valor que 100 homes, lluitant colze contra colze amb ells a les vagues”.