Inici
Presentació
Programació
Directors/es
Mostra i educació
Notícies
Edicions anteriors
Índex de pel·lícules
Entrades i abonaments
Organització
Com arribar-hi
Mitjans de comunicació
Contacte
Inscripció

Directors/res convidats a la V Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani
Sherif el Bendary
un dels directors de
18 dies (18 days)
Sherif El –Bendary va néixer a El Caire el 1978. Es va llicenciar a la facultat d’Arts Aplicades i va treballar com a enginyer tèxtil el 2001. Va participar en moltes produccions teatrals tant a la universitat com en col.lectius d’art. Es va matricular a l’Institut Superior de Cinema per estudiar direcció l’any 2002.

Ha treballat com a assistent de direcció en varis anuncis publicitaris. Per aquest curtmetratge ha obtingut el següents premis: Nacional Egyptian Film Festival, 2006;Rotterdam Arab Film Festival, 2006; Ismailia International Film Festival, 2006; Mohamed Shebl’s Prize, 2006.
Ibrahim el Batout
director de
L'il·llusionista (Hawi)
Ibrahim el Batout, va nèixer a Port-Said, Egipte, I es va graduar en l’especialitat de Física a la Universitat Americana de El Caire. Des de 1987 treballa com a director, productor  i camera, debutant com a director de pel·licules amb “Ithaki”(2005). El seu segon film “Eye of the Sun”, va guanyar el Golden Bull al 2008 en Taormina Film.
Amal Ramsis
directora de
Prohibit (Mamnou)

 

 

 
 
Hala Alabdalla
directora i productora de cinema

 

 

 

 
 
Marc Almodóvar,
director de
Vés-te’n - Diari de la plaça Tahrir (Erhal)
i Eskandereya. Alexandria, un conte d'amor
Marc Almodóvar, és documentalista i coordinador del blog egiptebarricada.blogspot.com així com col·laborador habitual del setmanari La Directa. Des de fa 2 anys estaba seguint els moviments polítics i socials de protesta al país dels faraons, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor del curt documental "Dones que valen per 100 homes" sobre el paper central de les dones en les mobilitzacions obreres a Egipte i de "BCN Thematic Park" , sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal, entre d'altres treballs audiovisuals emesos per TVE i TVC.
 
 
 

Director/es de les pel·licules projectades a la V Mostra
Yousry Nasrallah
director de
Dones del Caire (Ehky ya Schahrazad)

Yousry Nasrallah, va néixer al 1952 a El Caire. Desprès d’estudiar ciències econòmiques i polítiques, va anar a viure al Liban, on va treballar com a periodista. Va començar la seva carrera cinematogràfica al 1980 com a ajudant de Volker Schlöndorff (Die Fälschung) i amb Youssef Chahine ( AL-Dhakira i Adèu Bonaparte, que ell també va escriure). Al 1987 va dirigir els seu primer film “Robatoris d’estiu”, produït per Youssef Chanine i considerat com un dels films que més han contribuït al renaixement del cinema egipci. Ell va continuar la seva col·laboració amb Chanine com a codirector de “Alexandria Again and Forever (1990), i “Cairo as Seen by Chanine”(1991). Al 1994, va dirigir “Marcides” i al 1995 el documental “On Boys, Girls and the Veil” . al 1999, van concedir el Premi especial del Jurat  a“El Medina” al Festival de Cinema de Locarno. Al 2004, el seu film “The Gate of Sun” (Bab El Chams), basada en la novel·la de Elias Khoury’s, va ser presentada en la Selecció Oficial de Cannes (fora de competició).
 
Youssef Gabriel Chahine
un dels directors de
El caos (Heya Fawda)
Youssef Gabriel Chahine
(25 de gener de 1926-27 de juliol de 2008), va ser un director de cinema egipci.
Chanine va néixer en una família cristiana d'Egipte el 25 de gener de 1926. Després d'assistir a una escola catòlica a Alexandria, la seva ciutat natal, ingressaria en el prestigiós Victoria College. Després d'un any a la Universitat d'Alexandria, es trasllada als Estats Units amb la finalitat d'estudiar en el col·legi de Pasadena Playhouse. Després de tornar a Egipte, va començar a manifestar major interès per la direcció de pel·licules, deixant de costat les seves ambicions com a actor. El cineasta Alvise Orfaneli li va ajudar a entrar al món dels llargmetratges.
Obra
La seva primera pel·lícula va ser Bava Amin (1950). Un any després, rebria una invitació del Festival de Cinema de Cannes per projectar Fill del nilo (*Ibn el *Nil) (1951). En 1970 va guanyar el Tanit d'Or a Tunísia. En la seva sèrie de quatre pel·lícules autobiogràfiques, mostra els conflictes i èxits de la seva vida: Alexandria...Per què? (Iskanderija... lih?) (1978), Una història egípcia (Hadduta misrija) (1982), Alexandria, de nou i sempre (Iskanderija, kaman oue kaman) (1990) i Alexandria...Nova York (Iskanderija... New York) (2004).
 
Khaled Youssef
un dels directors de
El caos (Heya Fawda)
Khaled Youssef
Nascut en 1965, Youssef és el més jove dels 13 fills que el seu pare va tenir de set matrimonis. Ell va deixar el seu poble per anar a estudiar enginyeria de telecomunicacions al campus del Caire, a la Universitat de Banha. Inspirat pel seu amor per la pantalla de cinema, Youssef va convidar als seus directors favorits a donar conferències públiques a la universitat. Un d'ells era Youssef Chahine. A l'edat de 25 anys, Youssef va començar a fer rodatges amb Chanine  i immediatament va decidir que havia trobat la seva carrera. Després de completar satisfactòriament la seva primera pel·lícula com a ajudant, ell va ser contractat per ajudar a Chahine amb la pel·lícula Al-Massir (El Destí), rodat a cinc països. Després de l’èxit de Al-Massir, Chanine va dir a Youssef que estava preparat per iniciar el seu propi camí dirigint pel·lícules, però el Youssef que no se sentia massa segur, va continuar treballant amb Chanine en moltes pel·lícules com: Al-Mohagir (L’emigrant) i Heya Fawda (El Caos?). Al 2001, va filmar la seva primera pel·lícula: Al-Asefa (La Tormenta), la qual va rebre el premi de la Piramide d’Argent, al Festival de cinema de El Caire. Ha escrit i dirigit moltes pel·lícules des de 1999, algunes de les quals han estat considerades com les millors pel·lícules egipcies dels uúltims anys, com  El Rayes Omar Harb i Dokkan Shehata.
 
Maher Abi-Samra
director de
Dones de Hezbollah (Nisaa min Hizbulah)
Maher Abi-Samra és un realitzador independent que va començar la seva carrera com a fotògraf per a diferents publicacions i per a l’agència Reuters.

Nascut a Beirut el 1965, Abi-Samra va estudiar teatre a la Universitat del Líban i va fer estudis superiors d’audiovisual a l’Institut Nacional de la Imatge i el So de París. Va treballar com a assistent d’altres directors abans de signar les seves pròpies pel·lícules. Entre els seus documentals destaquenRoundabout Chatila (2004), Bâtir sur des vagues (1995), Femmes du Hezbollah (2001) i Mariam (2006). És autor del curtmetratge Merely Smell (2007).
 
Ahmed El Maanouni
director de
Els cors cremats (Les coeurs brûlés)
Ahmed El Maanouni (Casablanca, Marroc, 1944). Escriptor, Cinematògraf, Director i Productor. Nascut a Casablanca el 1944, Marroc. Va estudiar cinema a INSAS a Brussel.les i teatre a la Universitat de Teatre de les Nacions a París. És l’autor de la pel.lícula Alyam Alyam ( 1978), un títol emblemàtic del nou cinema àrab en el qual realitza una crònica de la vida rural a la regió de Casablanca. Fou convidat per Martin Scorsese al Festival de Cannes per presentar el projecte del cineasta de la “Fundació del Cinema Mundial".  És membre fundador de l’Associació de Cineastes Àrabs de França i del Grup d’Autors, Directors i Productors de Marroc ( GARP). També és Delegat de la Càmera Marroquina de Productors d’Europa
 

Omar Amiralay
director de
Hi ha moltes coses a dir encara (There are so many things still to say)
i Un plat de sardines (A plate of sardine)

Omar Amiralay, va néixer a Damasc l’any 1944. Fill de mare libanesa i d’un oficial de l’exèrcit otomà, el 1965 es va traslladar a París per estudiar teatre al Théâtre des Nations, però es va acabar decantant pel cinema. Es va formar a l’institut Hautes Études Cinématographiques i des d’un bon començament es va inclinar cap als documentals. Poc després va decidir tornar a Síria per desenvolupar la indústria del setè art al seu país. Va debutar com a director l’any 1970 amb Assay on the Euphrates dam.

Les pel·lícules d’Amiralay, considerat el pare del documental àrab, retraten la societat i la política de Síria i denuncien l’adoctrinament i els excessos del règim del partit Baas, fet que li ha comportat més d’un problema i la prohibició d’alguns dels seus documentals. El seu prestigi l’ha portat a rodar fora de Síria diferents conflictes socials, com la guerra civil del Líban (Les malheur des uns...). És autor d’una vintena de documentals i films, entre ells Le sarcophage de l’amour, Video sur sable, La dame de Shibam, Mudarres, Tabag al Sardine i Déluge au pays du Baas.

Omar Amiralay va morir el 5 de febrer de 2011.
 
Mohamed Diab
director de
El Caire 678
Mohamed Diab és un dels més destacats guionistes joves d'Egipte. Diab va néixer a la ciutat d'Ismalia, a l'est del Caire, on va cursar estudis universitaris i es va llicenciar en Comerç. Després de treballar en un camp que no era el seu, va decidir donar el salt i deixar el seu treball per explorar la seva passió pel guió cinematogràfic.
Després del seu pas en 2005 per la New York Film Academy va escriure els següents guions:
•   Real Dreams (Ahlam Hakekeya, 2007) un thriller sobre la incapacitat d'una mare per traçar una línia entre la seva realitat i els seus somnis.
•   The Island (El Gezira, 2007), èxit de taquilla basada en la història real d'un cruel capo de la droga en el sud d'Egipte. La pel·lícula ha passat ha formar part de la cultura popular i s'ha convertit en un referent.
•   The Replacement (Badal Faed, 2009), una història sobre la destinació de dos bessons separats en néixer i adoptats per famílies molt diferents.
•   Congratulations (Alf Mabrouk, 2009) escrita conjuntament amb el seu germà Khaled Diab i protagonitzada per un dels més importants actors d'Orient Pròxim, Ahmed Helmy.

El Caire 678, suposa la seva cinquena pel·lícula com a guionista i el seu debut com a director. A Mohamed Diab li apassiona fer pel·lícules que revelin aspectes silenciats però obvis de la humanitat i del món.

 
 
Disseny i manteniment web: Xavier Bachs