|
Programació |
→ Totes les pel·lícules es projectaran subtitulades en català o castellà.
→Hi haurà traducció consecutiva de les presentacions i debats de cada jornada. |
|
Programació completa |
Totes les pel·lícules |
|
CARTA A LA MEVA GERMANA (Lettre à ma soeur) |
Fitxa tècnica |
|
|
Nacionalitat, any: Algèria / França, 2006. Direcció, guió i realització: Habiba Djahnine Gènere: Documental Producció: Leila Habchi y Benoît Prin Directors de fotografia: Leila Habchi y Ahmed Messad So: Benoît Prin y Farid Kortbi Música: Moussa Selkh Muntatge: Benoît Prin Produït per: Momento, Etouchane, Polygone etoilé. Duració: 68 min. Idiomes: VO àrab amb subtítols en castellà.
Enllaç d’interés:
http://www.laopinion.es/cultura/2009/04/05/cultura-comunicacion-habiba-djahnine-aprendi-cinerodar-carta-hermana/211062.html |
SINOPSI
El 1995 a Tizi Ouzou, Nabila Djahnine, presidenta de l'associació Thirghri N’tmetout, va caure a mans d'un grup armat. Des de feia anys, els islamistes obligaven a les dones, sota pena de mort, a portar el hijab (vel - mocador) o abandonar el treball. No obstant això, es tractava de la primera vegada que una militant feminista pagava amb la seva vida. El 1994 Nabila havia escrit una carta a la seva germana Habiba, i Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta. “És una manera d’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de tizi-ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què l’assassinat i la massacra de civils han estat l’única resposta al conflicte d’Algèria. Per què el diàleg s'ha fet impossible?” |
CRÍTICA
|
Si hagués de parlar de la situació del gènere documental a algèria a una persona que no coneix de res el seu país, què li diria?
Li diria que el documental d'autor està naixent però el camí serà llarg, ja que aquest gènere encara no està tan reconegut com el cinematogràfic, tot i tenir precursors; penso en assia djebbar el 1979 i azzedine meddour el 1983. Els dos han significat ser noves veus per al documental en una època en la qual el govern algerià proclamava el socialisme i hi havia una política de producció cinematogràfica, gràcies a un finançament públic. Malgrat trencar amb el sistema imperant, han utilitzat mitjans per produir imatges del real singulars i originals. Des de la dissolució de totes les estructures estàtiques a càrrec del cinema, a principis dels anys 90, ja no va haver-hi més finançament d'aquest.
Entrevista a www.belbelmed.net |
BIOGRAFIA / FILMOGRAFIA DEL DIRECTOR
|
|
Nascuda el 1968 a Algèria, Djahnine és també autora de diversos articles i textos d'humor editats en revistes de frança i algèria i d’una col·lecció poètica, outre-mort (més enllà de la mort) de l'editorial el-ghazali, on una de les poesies està editada en l'antologia je est un aute de l'editorial seghers. a més, va realitzar el 2006 el documental lettre à ma soeur i el 2008 autrement citoyens, associacions en moviment per la societat civil a algèria. està a punt d'acabar el rodatge dels documentals avant de franchir la ligne d'horizon i retours à la montagne.
La realitzadora Habiba Djahnine, formada a la universitat París III (Nova Sorbona), pertany a la nova generació de documentalistes algerians. És, igualment, fundadora de l'associació “Cinema i memòria” i “Trobades sobre gènere documental” que tenen lloc des de 2003 a la ciutat de Béjaia, a la Kabylia. |
IMATGES |
|
|
CONTACTES |
|
|