|
LA LLEGADA DE KARLA |
|
 |
|
Direcció i guió:
Koen Suidgeest
Títol original: Karla’s arrival Director: Koen Suidgeest Països: Bèlgica, Espanya i EUA Any: 2010 Durada: 88 min Gènere:Documental Música:Martin RasskinEstrena a Espanya: 10/6/2011
Qualificació per edats:
VO en castellà
|
|
|
|
|
|
|
SINOPSI |
La llegada de Karla acompanya durant quinze mesos Sujeylin Aguilar, una jove de dinou anys, i el seu bebè Karla, que viuen sota un arbre en un petit parc de Managua (Nicaragua), mentre lluiten per arribar al primer any de vida de la petita.
Abans del seu embaràs, Sujeylin ha estat vivint durant vuit anys de la generositat dels “tripijocs” del seu xicot i de les engrunes de les ONG de la ciutat. Ella no suposava que l’arribada del seu bebè canviaria tant la seva pròpia vida. Pensava criar-la al mateix parc on vivia com a part d’un grup de joves que considerava la seva única família. Però no imaginava l’abast dels desafiaments i perills als quals s’enfrontaria al costat del seu bebè, i es va veure obligada a buscar una alternativa més segura i estable.
http://www.casamerica.es
|
CRÍTICA |
“La llegada de Karla”: un conte real
Hi ha històries de ficció que arriben al cor de l’espectador i queden per sempre en la seva memòria, però els sentiments s’intensifiquen quan es tracta d’una història real. És el que passa amb La llegada de Karla, l’últim documental del cineasta holandès Koen Suidgeest. [...]
El documental acompanya Sujeylin Aguilar, una jove de 18 anys que intenta criar la seva filla nounada, Karla, en un petit parc de Managua, lloc que ha estat la seva llar durant els últims vuit anys. La cinta reflecteix la lluita de Sujeylin per mantenir la seva filla allunyada dels perills del carrer. El naixement de Karla i l’instint de protecció de la mare fan que la jove tingui prou valentia per deixar les drogues i tractar de canviar la seva forma de vida. La història comença tres mesos abans del seu naixement i acaba al voltant del seu primer aniversari.
La llegada de Karla no només ens mostra el difícil dia a dia de Sujeylin, sinó que també documenta la vida dels nens del parc de Nicaragua. “És un món que la gent no coneix, sobre el qual no sol pensar”, afirma el director. Més de 3.000 nens viuen actualment als carrers de Managua, nombre que seguirà augmentant a causa de la desocupació i la creixent pobresa del país. En aquest documental, Koen Suidgeest se centra en la segona generació de nens al carrer; és a dir, els fills d’aquells que ja viuen al carrer. “Vaig pensar, anar-te'n a viure al carrer és una cosa, però néixer-hi n'és una altra”, explica el cineasta. Koen es va adonar que no hi ha cap document oficial que diferenciï les dues generacions, i que la segona necessita, si fos possible, una atenció més gran. Per a ells, solucionar el seu problema és més difícil: “Ells ni tan sols estan inscrits, per por que se'ls tregui el ministeri de família nicaragüenca, i, per tant, sense un mínim d’escolarització, com lluitaran pels seus drets?”.
Una de les coses més interessants de la cinta és l’evolució psicològica de la jove, que entén el naixement de Karla com una oportunitat per abandonar les seves pors i la seva falta de confiança, i recupera l’esperança per aconseguir un futur millor. Recentment, Sujeylin ha declarat que “viure al carrer és quelcom dur que cal superar. Jo sempre vaig tirar endavant i penso lluitar per mi mateixa i per les meves filles”. Però prendre aquesta decisió no és gens fàcil per a persones com les que mostra el documental, que arriben al carrer fugint de violència domèstica, abusos sexuals o altres agressions, i que acaben ofegats en un món caracteritzat per les drogues i la violència. La llegada de Karla ens apropa a aquest món mitjançant les reflexions personals de la protagonista i a través d’impactants imatges que, desgraciadament, pertanyen a la vida real. Entre elles, destaca la imatge que s’ha convertit en el cartell de la pel·lícula, la del bebè Karla dormint en una capsa de cartró al parc de Managua: “És la imatge que tota la gent comenta” –diu Suidgeest–, “és impactant perquè és quelcom que no t'esperes. Et fa recordar una història de gairebé 2.000 anys, potser, però no d'avui.”
No obstant això, la història de Sujeylin Aguilar té un final feliç. Gràcies a l’ONG Casa Alianza la nicaragüenca ha aconseguit rehabilitar-se de les drogues, està aprenent a fer bijuteria i vol formar-se per obrir el seu propi negoci de costura. A més, està esperant la seva tercera filla, a la qual anomenarà Abigail. El director explica que el fet de “veure per primera vegada la seva existència des d’una distància” va ser el que va empènyer Sujeylin a canviar de vida. Ara, la jove mira el seu futur amb optimisme: “El meu desig més gran és donar consells a mares perquè se superin i surtin d’això. Igual que ho estic fent jo, poden fer-ho elles.”
http://www.cosasdelcine.es |
EL DIRECTOR - BIOFILMOGRAFIA RESUMIDA |
 |
Koen Suidgeest (Holanda, 1967).
Graduat de la University of the Creative Arts (Regne Unit), Koen Suidgeest ha dedicat mitja vida a treballar com a director, guionista, productor i fotògraf, principalment en el camp documental. El seu interès esta en projectes socialment compromesos. Amb el seu documental Casting (2006) va ser el primer director holandès nominat al Goya per l’Acadèmia de Cinema. De tracte proper, Koen és una persona culta, políglota, decisiva i positiva. Ha viatjat pels cinc continents i ha residit en quatre països, els últims 15 anys a Espanya. Koen és pare de dues filles: Paula i Ana.
FIlmografia:
La llegada de Karla, director i productor (Espanya, Bèlgica i EUA, 2010)
El honor de las Injurias, productor executiu (Espanya, 2007)
Segon Premi Seminci 2007, Valladolid.
El color de un voto, director (Espanya, 2007)
Casting, director i productor (Espanya, 2006 )
|
PREMIS I FESTIVALS |
La llegada de Karla ha estat seleccionat per a la secció competitiva de Documenta Madrid, a més de figurar en la carta de festivals internacionals com el de One World Human Rights Festival (Praga), Docudays Human Rights Film Festival (Kíev) o el Latin American Film Festival en Utrecht. Abans d'estrenar-se, la pel·lícula ja estava negociada amb onze cadenes públiques de televisió (EUA, Canadà, Israel, Polònia, Finlàndia, Suècia, Holanda, Bèlgica, Itàlia i Catalunya) el que la converteix en un dels documentals espanyols amb més èxit televisiu.
|
IMATGES |
 |
|
 |
|
 |
|
|
| |
|
