SINOPSI

El boxejador Jake La Motta avança amb pas ferm vers el seu gran somni: esdevenir el campió del món. Els seus èxits al quadrilàter, però, no són suficients per fer callar els incomptables fantasmes que habiten l’interior d’aquesta estrella del ring. Violent, inestable, faldiller, turmentat per la gelosia que sent pel seu germà, assetjat per la màfia... De mica en mica, la història del triomfador esdevé el retrat d’un home abocat a l’abisme.

CRÍTICA

(…) No és un risc excessiu afirmar que Toro salvajesignifica un primer cim indiscutible dins la trajectòria cinematogràfica de Martin Scorsese. No només pels seus valors intrínsecs (que, per exemple, Taxi Driver també tenia), sinó pel seu caràcter de compendi de moltes de les característiques temàtiques i estilístiques del seu cinema anterior (…) Semblava evident establir la continuïtat entre els films “italo-americans” de Scorsese i Toro salvaje, però ni Alicia ya no vive aquí, ni New York, New York estan tan lluny, en alguns aspectes, d'aquesta reconstrucció de la vida de Jake La Motta.

Una vegada més, Toro salvaje ha d'inscriure's en la trajectòria autobiogràfica del cineasta, no per concomitàncies entre la biografia de La Motta i la de Scorsese, sinó pel fet de permetre al cineasta exorcitzar els actius dimonis que durant aquells dies l’afligien: “Amb Toro salvatge podrà finalment travessar el mirall de les seves angoixes (…) Ha estat el camí de Damasc de Martin Scorsese” (Cieutat, pàg. 161). El mateix Scorsese no s'ha estat en absolut de reconèixer el paper terapèutic que li significava una pel·lícula feta autènticament a tomba oberta, fins al punt d'arribar a creure's que podia ser l'última de la seva carrera: “Jo vaig posar en aquest film tot el que sabia, tot el que sentia, i vaig pensar que això seria el final de la meva carrera. És el que se’n diu un film Kamikaze: es posa tot dins, s'oblida tot i després s'intenta trobar una altra manera de viure” (SpS, pàg. 104). Aquest afany testamentari, gairebé suïcida, estava associat a la profunda crisi esdevinguda en diversos àmbits de la vida de Scorsese: matrimonial, professional i existencial (…)

Queda clar, doncs, que els objectius de Scorsese en dirigir Toro salvaje no estaven estrictament en l'interès per la biografia de La Motta en si mateixa, ni per l'univers boxístic o per la reconstrucció d'una època; en qualsevol cas es tractava de portar tot això al seu terreny, als temes i problemes de fons que ja havien aparegut en pel·lícules anteriors, encara que la minuciositat de Scorsese dissimula el fet que qualsevol d'aquests aspectes no fos el seu màxim centre interès, atès que ens ofereix un implacable retrat d'un personatge, es mostra amb una inventiva renovadora de la boxa cinematogràfica i proposa una altra ajustadíssima visió d'una època, uns costums i uns ambients ja desapareguts. Però en definitiva, el que es pot afirmar és que Toro salvaje va molt més allà d'un biopic, un film de boxa o una cinta retro.

José Enrique Monterde. Fragment del llibre Martin Scorsese ( Ed. Càtedra. Madrid. 2000)