Sinopsi

Rosaria, una dona viuda, i els seus quatre fills, Simona, Rocco, Ciro i Luca, abandonen la seva terra natal, Lucania, al sud d'Itàlia, i es traslladen a Milà, l'urbs industrial i pròspera del nord del país. Allà es reuniran amb el germà gran de la família. L'objectiu de la família és aconseguir el benestar econòmic. El xoc amb altres costums i el desarrelament profund aniran desencadenant situacions que canviaran el curs de les relacions familiars.

Notes sobre la pel·lícula

El sud d'Itàlia va ser sempre l'assignatura pendent dels intel·lectuals italians. El subdesenvolupament, la pobresa i el desigual repartiment de riquesa i poders després d'aquella revolució fallida que fou el moviment d'unificació conegut per Il Risorgimento. Luchino Visconti en la seva militància marxista va col·laborar a través del seu art cinematogràfic per mostrar-ho al món. En efecte, aquest deute amb el sud el va plasmar en tres pel·lícules. La primera s'anomenà La terra trema (1947), realitzada amb fons del Partit Comunista italià i joies empenyorades de la mare de Visconti. Era l'odissea d'una família de pescadors sotmesos i humiliats pels poderosos. La segona seria aquesta epopeia familiar, Rocco y sus hermanos (1960), de pagesos emigrats a la gran ciutat a la recerca de benestar. I, finalment, Il Gatopardo (1963), reflexió social, personal i política d'un aristòcrata a la Sicília convulsa dels canvis i els grans contrastos.

Rocco y sus hermanos es va rodar l'any 1960, una època en què dominava la conservadora Democràcia Cristiana […], al capdavant de la qual hi havia un personatge clau de la història d'Itàlia, Giulio Andreotti, omnipresent, totpoderós censor implacable que demanava una mirada per a Itàlia més riallera i no aquest melodrama familiar, el de la família Parondi, que com moltes del sud van emigrar a Milà, la terra promesa, i fugir de la misèria. Eren els anys del boom econòmic, Domenico Modugno, Fellini, Adriano Celentano, la novel·la Il Gattopardo aixecà polèmica en l'esquerra, Sartre publica Crítica de la raó dialèctica , John Kennedy és elegit president als Estats Units, però a Itàlia el Partit Comunista segueix marginat dins del context dels pactes. Es respira la presència de la censura i ambient de persecució i restricció per a la llibertat d'expressió. A Rocco y sus hermanos Luchino Visconti s'allunya del neorealisme i entra de ple en el realisme crític, en un estil narratiu directe, concret, agressiu i desbordant, gairebé intolerable en una Itàlia que continuava lligada als convencionalismes morals i socials dels cinquanta, una Itàlia democratacristiana […] que es resistia a sortir dels seus esquemes.

A Rocco y sus hermanos hi ha molt del cinema de Visconti: el tema de la família i la seva disgregació; el melodrama operístic, ja que divideix el film en cinc actes amb el nom de cada intèrpret; els éssers abocats a la destrucció; l'homenatge a la “mamma”. Al costat d'aquests temes, el cineasta milanès tracta el tema de la migració interior i l'apunt de denúncia que envolta la pel·lícula rodada en un meravellós blanc i negre de la mà de Giuseppe Rotunno que aporta al film tota la càrrega dramàtica, a més d'un repartiment d'actors i actrius d'un gran nivell interpretatiu. Milà com a metàfora d'un somni de molts “sense papers” que busquen la salvació. 

Luis Maccanti - auladecine.ulpgc.es