PARADISE NOW
Sinopsi
Filmografía
2005 PARADISE NOW
2002 FORD TRANSIT
LA BODA DE RANA
2000 NAZARETH 2000
1998 THE 14th CLOCK
Va néixer l’any 1961 en una família palestina de classe
mitjana a la ciutat israeliana de Natzaret. Té passaports
israelià i holandès.
Quan va acabar l’institut, se’n va anar a Holanda, a casa
d’un oncle
suyo que había obtenido asilo político. Allí estudió
Ingeniería. Después de licenciarse, trabajó en una compaña
aeronáutica.
Su carrera de ingeniero se vio bruscamente interrumpida
cuando un equipo inglés que rodaba un documental le pidió
que les ayudara. Acabó organizando el rodaje. Se dedicó un
tiempo a hacer documentales pero poco después pasó a
hacer películas.
Después de que su segunda película, La boda de Rana,
obtuviera cierto éxito presentó la idea de Paradise Now al
Sundance Institute, en Utah, que le aceptó en un taller de
guionistas y en otro de realizadores.
Palestina/Holanda/Alemanya/França
2005 - 90minuts - Color
Director
Guió
Càmera
Fotografía
So
Productors
Hany Abu-Assad
Hany Abu-Assad
Bero Beyer
Ehab Assal
Antoine Heberlé
Uve Haussig
Hengameh Panahi
Amir Harel
Gerhardt Meixner
Said
Khaled
Suha
Jamal
Madre De Said
Abu-karem
Kais Nashef
Ali Suliman
Lubna Azabal
Amer Hlehel
Hiam Abbass
Ashraf Barhoum
Fitxa tècnica
Fitxa artística
Director
Dos joves palestins, Khaled i Said, amics des de la
infantesa, són reclutats per immolar-se en un
atemptat suïcida a Tel Aviv. Després de passar una
última nit amb les seves respectives famílies i sense
poder acomiadar-se’n, els lliguen bombes al cos i
els porten fins a la frontera amb Israel. Però les
coses no surten com s’esperava i acaben separant-
se. Cadascú haurà d’enfrontar-se al seu destí i a
les seves conviccions.
La pel·lícula proposa una interessant visió de la vida
quotidiana de persones en circumstàncies
desesperades. Explora les raons legítimes de la
resistència a l’ocupació sense justificar la pèrdua
de vides humanes.
Premis
GLOBUS D’OR A LA MILLOR PEL·LÍCULA ESTRANGERA
FESTIVAL DE BERLÍN 2005: Premi del Públic, Premi a la Millor Pel·lícula Europea i Premi
Amnistia Internacional
PREMIS DEL CINEMA EUROPEU: MILLOR GUIÓ
NOMINADA ALS PREMIS OSCAR COM A MILLOR PEL·LÍCULA ESTRANGERA
pg_0002
Comentaris del director
COM VA NÉIXER LA IDEA DE LA
PEL·LÍCULA?
Cada dia llegim al diari que hi ha hagut un nou atemptat suïcida. És un acte molt extrem i
per això vaig començar a preguntar-me, igual que tothom, què els empeny a fer-ho. Llavors
em vaig adonar que mai els escoltem a ells, no sabem què pensen. Com poden justificar-
ho? No em refereixo només a les seves famílies, sinó també a ells mateixos. A banda de
com els jutgem, tenen una història, una lògica.
Per què va rodar aquesta pel·lícula?
Per donar peu a un debat i per convertir en visibles les històries de les persones
La crítica opina....
-
“Una pedrada en tota regla a la bena de la consciència diplomàtica de
qui sempre mira cap a una altra banda.” Celso Hoyo Arce
- “s difícil treure la mirada d’una proposta tan inusual com aquesta que
se segueix amb veritable atenció.” Diego Galán (El País)
- “Film intens, realista sense caure en el documental, que busca raons
sense donar la raó a ningú.” Salvador Llopart (La Vanguardia)
pg_0003
Història breu de Palestina
Noticíes actuals de kamicazes
La història de Palestina està marcada pels canvis i
l’ocupació. Ha estat controlada per l’imperi egipci,
assiri, persa i romà abans de ser conquerida pels
àrabs l’any 643 de la nostra era. Des de llavors i fins
al segle XX, excepte un breu període durant les croades
del segle XII, ha estat un país àrab i musulmà. Va ser
part de l’imperi otomà des del 1516 fins al 1917.
El 1920, després de la Primera Guerra Mundial, el
país va estar sota el mandat de la Gran Bretanya i va
passar a dir-se oficialment Palestina. La Declaració
Balfour va decretar que era la pàtria dels jueus i fou
reconegut com a estat d’Israel l’any 1948. Un milió
de palestins foren desplaçats a la Franja de Gaza a la
costa oest, a Cisjordània i a altres països. Palestina
va deixar d’existir com a entitat política. Posteriorment,
això se n’anomenaria “la Catàstrofe”, la Naqba.
El 1964 va néixer l’Organització per a l’Alliberament
de Palestina (OAP), que llançaria una guerra de
guerrilles contra Israel des de la seva base a Jordània.
Després de la guerra del 67, la Franja de Gaza i
Cisjordània van caure sota l’ocupació israeliana. L’OAP
es va traslladar al Líban i finalment fou reconeguda
com a representant oficial del poble palestí l’any 1974.
A finals dels vuitanta, la tensió va augmentar
ràpidament amb l’elecció d’un govern d’extrema dreta
a Israel. Fou l’inici de la primera Intifada (rebel·lió) a la
Franja de Gaza i a Cisjordània. El Consell Nacional
Palestí, amb base a Tunis, va acceptar la solució de
“dos estats”, va renunciar a la violència i va intentar
negociar un acord amb Israel perquè es retirés dels
territoris ocupats.
L’any 1993, els Acords d’Oslo van presentar el principi
de “terra a canvi de pau” i es va aconseguir que Israel
traspassés alguns poders i responsabilitats a les
autoritats palestines com a part d’un autogovern interí
a la Franja de Gaza i a Cisjordània. Els palestins
controlaven la seguretat en algunes de les principals
ciutats. Se seguien negociant temes d’importància
com l’establiment d’un estat palestí i els seves
fronteres, l’estatut de Jerusalem, els assentaments
jueus en els territoris ocupats i el destí dels tres milions
i mig de refugiats palestins a causa de les guerres
dels anys 1948 i 1967.
L’Autoritat Palestina va ratificar un pla per declarar
la independència el setembre del 2000, però va arribar
la data i no hi va haver declaració. A finals d’aquell
mes, va començar la segona Intifada després de la
controvertida visita del primer ministre Ariel Sharon
a l’Esplanada de les Mesquites de Jerusalem.
Tot i que l’OAP hagi renunciat a la violència, hi ha altres
faccions, Hamas entre elles, que han emprès una
campanya de represàlies contra Israel. Les seves
accions inclouen atemptats suïcides contra objectius
israelians.
30 de novembre de 2005
Un nen palestí de 14 anys ferit greument en una
operació de l’Exèrcit israelià a la ciutat de Nablús. Un
total de deu palestins van resultar ferits en l’atac, tres
d’ells per trets de foc real i set per trets de boles
d’acer recobertes de cautxú. El nen de 14 anys fou
tocat al cap per foc real. Diversos testimonis palestins
van afirmar que desenes de joves palestins van llançar
pedres contra les tropes, que van entrar a la ciutat
en una columna de quaranta cotxes tot terreny amb
el suport d’helicòpters Apache i van envoltar diverses
cases.
Almenys un palestí va morir i vint més van resultar
ferits després del bombardeig d’avions israelians a
un edifici de la seguretat palestina a la localitat
cisjordana de Tulkarem aquella matinada. El fet es va
produir poques hores després que set persones
morissin i vint-i-nou resultessin ferides en un atemptat
perpetrat per un activista palestí que va atacar una
festa.
9 de gener de 2006
Quatre soldats israelians i dos militants palestins
moren en un tiroteig en un lloc militar prop de Rafah,
a la frontera entre Egipte i Israel.
Quatre israelians, entre els quals hi havia una nena,
van morir com a conseqüncia d’un atac a
l’assentament jueu d’Adora, a les rodalies de la ciutat
cisjordana d’Hebron. L’Exèrcit israelià posteriorment
va informar que un grup de soldats va perseguir els
atacants i van matar un “terrorista armat”.
Un palestí va morir aquell divendres en un atac suïcida
que hi va haver prop de l’assentament israelià de Gush
Katif, a la Franja de Gaza.
pg_0004
Pròxim CINEFÒRUM:
Divendres, 3 de març, 22.00h
Amb la col.laboració de Juana Moreno
Infermera que Pertany al grup GIPE/PTP (Grup Interdisciplinar
Per a l'Estudi de les Prà'e0ctiques Tradicionals Perjudicials)
"L´ablebació és un atemptat a la dignitat de les dones"
Moolaadé
(protecció)