CRITICA

'Pepi Fandango', una història sobre música i memòria històrica que arriba als cinemes

Pepi Fandango, la reconciliació musical d'un supervivent de l'Holocaust amb el seu passat, arribarà a les sales de cinema el proper 6 de setembre.

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Varsòvia i després va passar pel Festival de Màlaga, on va obtenir una menció especial del jurat, i per DocsBarcelona i DocsValència, on es va alçar amb el Premi Panorama.

Aquesta road movie que travessa Europa retrata un home de 87 anys, Peter René Perez, conegut com a Pepi, que s'embarca en un viatge des de casa seva a Viena fins al poble de Paterna de Rivera, a Andalusia, per enfrontar-se a la seva relació conflictiva amb el flamenc més autèntic.
La seva infància al camp de concentració de Rivesaltes, a França, va marcar la seva relació amb aquesta música, que va aprendre dels gitanos espanyols i avui el transporta als moments més foscos de la seva infància.

Es tracta del segon llargmetratge documental de Lucija Stojević, la directora, productora i guionista croata autora de La Chana (2017) i Lost at Sea (2023), a més de ser la fundadora de la productora Noon Films.

En paraules de la seva directora, Pepi Fandango, en essència, explora la nostra profunda necessitat humana de comunicar-nos, ja sigui a través de cançons, música o un xiuxiueig, tracta del procés de cerca d'una veu i de l'anhel de ser escoltat” .

La història es basa en fets reals, ja que Lucija Stojević va conèixer el Pepi durant el seu anterior rodatge i, després d'escoltar la seva història, va decidir portar-la a la gran pantalla.

Segons els seus creadors, “el resultat és una pel·lícula íntima, que transcorre al llarg de set dècades i en tres països diferents, amb les cicatrius d'una infància traumàtica, i en la qual en Pepi redescobreix la força de la vida a través del poder de la música i de l'amistat”.
[...]