NOTES DEL DIRECTOR

Juniper és una història molt personal basada en les vivències de l'adolescència. Quan tenia 17 anys, la meva àvia, que era alcohòlica, es va trencar la cama i es va traslladar d'Europa a Nova Zelanda per viure a la casa familiar. Heather havia tingut una vida increïble: va estar a Espanya durant la Guerra Civil, va recórrer Àfrica i va beure ginebra per omplir una piscina olímpica. De fet, quan la vaig conèixer bevia dos terços d'una ampolla de ginebra cada dia. Era enginyosa, encantadora, divertida i grollera. Ens feia saltar les llàgrimes i i petar de riure a tothom des de la seva cadira a l'habitació que li vam condicionar; cadira a la qual estava condemnada, ja que el seu fèmur trencat mai es va curar i no va poder tornar a caminar.
Heather era tosca i indomable, però era evident que, malgrat que tractés d'allunyar-nos d’ella, temia enormement morir sola. Va complir el seu desig. Jo vaig tenir la sort d'agafar-la de la mà quan va morir. Aleshores jo anava a un internat a Hamilton, la capital del suïcidi de Nova Zelanda. Durant els cinc anys que hi vaig ser, tres nois es van treure la vida i, des de llavors, puc anomenar molts més casos. Hi havia moltes històries i motius diferents; diferents formes de culpa i remordiments van tenir un gran pes en la decisió que van prendre aquells joves.

Per això, a Juniper, he escrit sense tabús una pel·lícula que aborda alguns dels temes més durs a què ens enfrontem com a éssers humans: la vida, l'amor, la mort, el dolor, la culpa i la pròpia mort. Juniper és una pel·lícula sobre la decisió que prenem com a persones de viure i de morir, sobre com afrontem el dolor i acceptem la vida. Encara que els temes que tracta són foscos, té un to humorístic i el seu caràcter dramàtic és cru i no té gens ni mica de sensibleria.

La pel·lícula narra una història d'amor transformadora en la qual una periodista de guerra de 77 anys i el seu net solitari i amb tendències suïcides troben en l'altre el veritable amor familiar. En fer-ho, l'anciana es pot redimir i morir i el jove és capaç d'enfrontar-se al seu dolor i viure.