CRÍTICA

Retorn a Raqqa es tanca amb un emotiu record a sis periodistes que van morir decapitats després d'un llarguíssim segrest a Síria. El corresponsal d'El Periódico de Catalunya Marc Marginedas va aconseguir sobreviure al segrest i és el protagonista d'aquest documental que narra els dies angoixants de captiveri i la difícil superació d'un succés tan traumàtic.

Albert Solé dirigeix un magnífic documental que reconstrueix aquells mesos a partir de testimonis valuosos, no només el de Marginedas, sinó també el d'altres supervivents i els seus familiars. Són vivències esglaiadores, d'un dramatisme insuportable i que, tanmateix, estan narrades des de la contenció, el realisme, l'admiració cap als companys, la humanitat i la profunda convicció que el periodisme, si s'exerceix amb sentit de servei, pot ser una arma eficaç davant la desraó de la guerra i el fanatisme.

Cinematogràficament parlant, cal lloar un guió mesurat, que sap explicar la història sense detalls excessius, però donant pas als personatges fonamentals i un recurs a la il·lustració –perquè, evidentment, no hi ha imatges de moltes coses que s'expliquen– summament eficaç. D'altra banda, i sense caure en la pornografia sentimental, el documental té moments francament emotius que funcionen com a contrapunt d'una narració que, des del punt de vista del to i com a conseqüència d'aquest allunyament de tot sensacionalisme, podria semblar una mica freda. En definitiva, un gran documental que a més alimenta el desig de no girar full sense intentar entendre una mica millor la història d'aquestes primeres dècades del segle XXI.