CRÍTICA

16/07/2021 - CANES 2021: Nabil Ayouch signa un excel·lent relat, alhora una carta d'amor al hip-hop i una ullada a com la joventut marroquina de l'era digital desafia els punts de vista més ortodoxos

Dilo alto y fuerte és la primera pel·lícula marroquina seleccionada a la Competició Oficial del Festival de Canes des d’Âmes et rythmes d'Abdelaziz Ramdani el 1962. La història està ambientada a Sidi Moumen, un lloc infame des que, el 2003, una sèrie d'atemptats suïcides es van cobrar la vida de 33 persones. Aquest és el lloc on el director Nabil Ayouch va filmar la seva òpera prima, Los caballos de Dios, el 2012. En aquesta ocasió, la participació d'Ayouch a la competició per la Palma d'Or ha estat molt millor rebuda al seu país que quan va projectar la seva pel·lícula Much Loved el 2015, una història de prostitució amb escenes de nus que va ser prohibida a la seva terra natal.

Dilo alto y fuerte és possiblement més crítica amb la societat marroquina, però utilitza el poder de les paraules i la música hip-hop per debatre sobre els problemes que afecten els joves d'avui a Casablanca. És una obra d'avantguarda construïda a través de la música. D'alguna manera, la podríem descriure com la 8 millas marroquina, ja que la música es converteix en una via d'escapament per als joves del barri, però aquesta comparació estaria fent un flac favor a la dimensió política de l'excel·lent Dilo alto y fuerte.

La pel·lícula té lloc a l'autèntic centre cultural de Les Etoiles a Sidi Moumen. El 2014, un raper anomenat Anas Basbousi va promoure la creació d'un programa anomenat Positive School of Hip Hop. A Dilo alto y fuerte, l'art imita la vida, ja que l’Anas (que s'interpreta a si mateix) arriba al centre per anunciar que impartirà classes de hip-hop. A la primera lliçó, el raper explica la importància d'aquest estil de música per aconseguir canvis importants als Estats Units. Mentre narra la història del hip-hop, descriu com es va iniciar tot en els projectes del Bronx (Nova York), amb l'objectiu d'expressar el descontentament polític i donar veu als marginats. Poc després, es va convertir en un autèntic fenomen, va canviar l'escena musical i el panorama polític del país, fet que va portar finalment a l'elecció del president Barack Obama.