CRÍTICA

A The Woman King (La mujer rey), Viola Davis lidera un grup de dones guerreres a l'Àfrica Occidental del 1823 en contra del comerç d'esclaus.

En el que podria ser un context normal, The Woman King (La mujer rey) hauria de ser considerat com el blockbuster de l'any, a uns graons per sota de Top Gun: Maverick. Té tot el que cal i una mica més. Un gran viatge dins de les selves de l'Àfrica de l'oest, liderat per Viola Davis, que a més a més dona a conèixer un marc històric segurament desconegut per gran part de l'audiència. Fins i tot aquells que vulguin jugar sense veritables fonaments amb la paraula “progre”, aconseguiran un element èpic innegable.

Les Agoije van ser un grup de dones guerreres que van lluitar pel regne de Dahomey. Tot i que per molts anys van mantenir un perfil baix, al segle XIX el seu poder els va donar notorietat. Considerades ferotges i fortes eren conegudes pels europeus com les «Amazones de Dahomey», en referència a les guerres amazones de la mitologia grega. The Woman King (La mujer rey) se centra en la general Nanisca (Viola Davis), líder d'aquest grup d’elit i mà dreta del rei Ghezo (John Boyega).
El 1823, després d'una disputa contra un altre regne, la Nanisca busca convèncer el rei perquè deixi de participar en el comerç d'esclaus –Sí, per si no ho sabeu, els mateixos regnes africans venien esclaus als europeus, fins i tot es tractava de la seva principal font d'ingrés–. Aquesta idea inicia un procés de revolució que es trasllada a la pantalla amb totes les característiques d’una epopeia.

Gran part de l'eficàcia de The Woman King (La mujer rey) és el context històric mostrat. Dahomey (el que seria avui la República de Benín) va ser retratat com allò que va ser, un estat sobirà desenvolupat, en lloc d'una tribu primitiva estereotipada. El treball del departament d'art, els vestuaris, la localització (gravada a Sud-àfrica), les armes, entre altres detalls específics, mostren un profund estudi i respecte vers el poble africà que se sent a la pantalla.

Tot i que no fos real que Dahomey en aquell moment tingués intencions d'acabar l'acord de comerç d'esclaus (de fet, va ser fins a dècades després), sí que es mostren els remordiments que hi ha dins del regne per ser part d'una barbaritat com aquesta. El punt màxim d'aquest film èpic és Viola Davis, qui justament carrega amb aquest conflicte. No només entrega una altra actuació formidable, sinó que físicament aconsegueix quelcom admirable. Les batalles estan molt ben filmades i ella es llueix a cada escena.

The Woman King (La mujer rey) reuneix elements d'acció, drama, filosòfics, fantàstics, un gran plot-twist i fins i tot comèdia. Es tracta d'una pel·lícula molt completa que explica una història que aconsegueix connectar universalment però que mai no deixa de mostrar el seu origen.

José Rey – benditospoiler.com