CRÍTICA

La cara sòrdida de la ‘pija’ Sierra de Madrid

L'òpera prima de Luc Knowles és un magnífic retrat generacional que aborda la joventut des de la precarietat econòmica i la manca d'oportunitats

L’Álex i la Cata són dues joves que viuen a la Sierra de Madrid, però no en xalets de luxe, sinó en un barri miserable on es troben atrapades. Són amigues des de la infància i somien escapar juntes d'aquest entorn opressiu. Totes dues pertanyen a famílies desestructurades en què les drogues o l'alcohol han fet forat. La mare de l’Álex es va suïcidar quan tenia set anys i la Cata ha de cuidar sola el seu pare malalt. No tenen feina ni expectatives de futur i passen el temps fumant porros, parlant i sortint per unes nits interminables que es converteixen en matins.

Libélulas és l'òpera prima de Luc Knowles, presentada al Festival de Cinema de Màlaga, i hi ha volgut capturar l'esperit d'una joventut llastrada per la precarietat i amb un futur incert. "Les xarxes socials només ens mostren vides idealitzades i boniques, però jo he volgut anar-me'n a l'extrem contrari. Volia retratar els estrats socials amb menys possibilitats i mitjans, amb un futur més incert", explica el director des del Festival de Màlaga, on presenta la pel·lícula a la secció ZonaZine.

NO ÉS 'ÉLITE'

En efecte, Libélulas es troba als antípodes de les sèries de moda protagonitzades per joves, com Élite. Hi trobem cruesa, un naturalisme descarnat, però també espai per a la poesia visual. "Té una mica de retrat generacional, de drama social, però per a mi el que hi predomina és la història d'amistat". Va escriure el personatge de l’Álex pensant en Olivia Baglivi, però havia de buscar l'actriu indicada per al personatge de la Cata i que totes dues es complementessin. Aleshores va arribar Milena Smit i les peces van encaixar. "La connexió entre elles va ser immediata i van aconseguir entrar a la perfecció en el joc que els proposava". En efecte, totes dues desprenen una frescor inusual i manegen a la perfecció els codis del realisme amb què el director impregna tota la pel·lícula.

A Libélulas ressonen ecos del cinema d'Andrea Arnold i de Sean Baker, especialment de The Florida Project, amb aquest ambient decadent en què les dones han d'enfrontar-se a una realitat que les supera, en què la mort sempre hi és present d'una manera o altra, i també les drogues. "Les drogues són presents a tota la nostra societat, a les grans ciutats, però també en aquests pobles o llocs petits on es converteixen per als joves en l'únic entreteniment. Jo no volia jutjar aquest tema ni donar una lliçó de res, simplement mostrar com s'hi relacionen els personatges des que són petits i les tenen tan naturalitzades que forma part de les seves vides”.

VERD CONTRA ASPERESA

Beatriz Martínez - epe.es