CRÍTICA

Les nenes mares de Pilar Palomero

La segona pel·lícula de la directora de Las niñas és un retrat naturalista d'un centre d'acolliment per a menors embarassades

A Las niñas (2020) el sexe era una cosa que feia por. Les monges del col·legi s'avergonyien dels cartells de "Póntelo, pónselo" a les parades d'autobús i corrien desbocades les llegendes de noies que havien tornat del viatge d'estudis amb sida. A La Maternal, segona pel·lícula de Pilar Palomero, que succeeix en el present i en un entorn socioeconòmic més humil, el sexe es veu a internet i es practica sense conèixer-ne les conseqüències.

La nena protagonista de La Maternal (superba debutant Carla Quílez, serà nominable als Goya? Esperem que sí) es queda embarassada amb 14 anys per error. Així ho explica en un moment donat de la pel·lícula quan parla del pare del seu futur fill, que no és el seu xicot sinó el seu millor amic, amb qui l'hem vist al primer pla de la pel·lícula veient un vídeo porno i destrossant la casa d’uns veïns.

Per tot això, és enviada a un centre d'acollida per a menors embarassades, fet que serveix d'excusa a Pilar Palomero per infiltrar-se en aquest espai d'assistència social i retratar d'una manera gairebé documental el dia a dia de les noies que hi viuen. De fet, les millors seqüències de la pel·lícula són les que recullen els duríssims testimonis de les tutelades. I aquí, sens dubte, el gran mèrit de la directora és que no xoquin amb les interpretacions professionals aconseguint una versemblança molt difícil d'aconseguir.

Palomero també fa un ús de l'el·lipsi prodigiós (com també hem vist a Girasoles silvestres, de Jaime Rosales, amb la qual La Maternal competeix al Festival de Sant Sebastià). El temps passa a La Maternal, mesos en què creix la panxa de la protagonista, neix el nadó o torna al poble a visitar la seva mare.

Paral·lelament, la directora retrata la difícil relació de la protagonista amb la seva mare, que també la va tenir molt jove i que interpreta una solvent Ángela Cervantes. I, encara que Palomero assenyala amb èmfasi que d’una mala maternitat en neix una altra, s'hauria agraït una profunditat més gran en el retrat d'aquesta relació maternofilial, complexa com totes.