CRÍTICA

07/07/2021 - CANES 2021: Arthur Harari signa una pel·lícula enlluernadora, en la millor tradició dels clàssics, retratant les 10.000 nits a la jungla d'un soldat japonès oblidat en una illa

“A primera línia per la pàtria, hem lluitat fins aquí i lluitarem fins al final”. Resistència total, guerrilla, natura hostil, morts, supervivència: els conflictes armats i les cançons de guerra s'assemblen, i les pel·lícules sobre el tema sovint segueixen el mateix patró. Però també n'hi ha d'altres que se surten del comú i aconsegueixen captar l'essència de l'ésser humà, atrapada en un remolí de les emocions i el deure. El cineasta francès Arthur Harari, descobert el 2016 amb un primer llargmetratge molt prometedor, Diamant noir, se surt del comú en la seva segona pel·lícula, Onoda, projectada a la inauguració de la secció Un Certain Regard de la Selecció Oficial del 74è Festival de Cannes.

La pel·lícula, gravada amb actors japonesos i en llengua japonesa (un desafiament en termes de finançament), tracta un fet conegut mundialment: la trajectòria del sacrificat tinent Hiroo Onoda, que es troba al capdavant d'un grup de soldats a l'illa de Lubang, a les Filipines, el 1945, sota el foc d'una gran ofensiva nord-americana. Amb la missió secreta de castigar l'enemic, convençut que els reforços arribaran tard o d'hora (“tu no tens dret a morir”, “tornarem a buscar-te”) i en la ignorància (o negació) del final de la Segona Guerra Mundial, el nostre home passarà 29 anys a la selva en estat d'alerta.

Aquest increïble destí que barreja la fe indestructible (“entre quatre, podem matar centenars d'homes”) i autointoxicació de l'ànima, solidaritat, manipulació, adaptació a un clima de pluges dantesques en una illa gairebé paradisíaca, relacions aspres amb els habitants i, sobretot, les estacions, els anys i amb el temps que transcorre de forma inexorable, destrossant les certeses, fent sorgir dubtes i dissolent el petit grup de soldats: un gran arc narratiu que el director (molt ben assistit pel seu coguionista Vincent Poymiro, el director de fotografia Tom Harari i el seu editor Laurent Sénéchal) abraça amb un talent sorprenent.

Arthur Harari juga amb les el·lipsis temporals: flashbacks de la formació d'Onoda a la guerra secreta pel major Taniguchi (Issey Ogata), ràpids salts temporals al principi de la pel·lícula, la tensió explosiva del desembarcament nord-americà i les diferents percepcions dels quatre protagonistes (Onoda, interpretat per Yūya Endo, i després pel carismàtic Kanji Tsuda; el fidel cap Kozuka, interpretat per Yūya Matsuura i Tetsuya Chiba; i els soldats Shimada –Shinsuke Kato– i Akatsu –interpretat per Kai Inowaki–), per posar en escena una meravellosa pel·lícula d´acció existencialista, fascinant, apassionant, rigorosa i que domina el tempo, digna hereva dels grans clàssics de la història del cinema. Si en el setè art, “siguin quines siguin les paraules, és la mateixa cançó, és eterna”, cal un do excepcional per transcendir el temps i mantenir l'interès. Una oportunitat per al cinema francès i mundial: Arthur Harari és un director dotat.

Fabien Lemercier – Cineuropa