Per a amants del cinema d'aventures intel·ligent

El millor: La seva subtilesa.

El pitjor: La completa absència de personatges femenins.

Nominada com a millor pel·lícula de parla no anglesa en la passada edició dels Oscars [2015], Lobo no és només una modèlica peça de cinema d'aventures, història iniciàtica de supervivència i maduració, que utilitza amb sensibilitat els impressionants escenaris del desert, reflectint amb fidelitat etnogràfica la vida dels beduïns sense caure en tòpics a l'ús. És també, per sobre de tot, una reflexió sobre la Història en general i la història del cinema en particular, articulada com una mena d'ajust de comptes amb Lawrence d'Aràbia (la seva intrahistòria), en abordar el conflicte arabootomà de la Primera Guerra Mundial des de la perspectiva, no dels grans herois i esdeveniments, sinó dels individus "corrents", les persones senzilles que es veuen inevitablement afectades per successos fora del seu abast i comprensió, arrossegades per l'implacable pes del Temps i de la Història. Crepuscular western beduí, Lobo és antídot perfecte contra l'aventura colonialista d'abans, sense per això perdre gens d'emoció, sentit de l'espectacle i interès humà, excel·lent exemple de cinema exòtic lliure d'aquest "orientalisme" que tant va molestar el desaparegut Edward Said.