“La lección de alemán”: la inhumanitat del deure

La crueltat del règim

La lección de alemán és una excel·lent carta al passat. Un relat molt ben elaborat i estructurat, que ens proporciona una visió detallada del que passava en aquell temps respecte al sector artístic, i les negatives repercussions que patien els artistes que es neguessin a acatar-lo.

La història transcorre després de la Segona Guerra Mundial. Explicada des de la perspectiva del protagonista, Siggi Jepsen, el qual es troba reclòs en una institució que s'encarrega d'educar els joves difícils. En Siggi és castigat en una cel·la per haver deixat en blanc un assaig sobre Los placeres del deber que havia de lliurar a classe d'alemany. Però, el nostre protagonista no ha deixat aquest assaig en blanc sense raó; i, és llavors, quan, a través dels records de la seva infància, esbrinem el motiu de la seva reticència a l'hora de redactar-lo.

El seu pare, Jens Ole Jepsen, un motivat oficial de policia, devot seguidor del règim (com la gran majoria del país en aquella època), va rebre l'encàrrec de vigilar el seu cunyat, el pintor expressionista Max Ludwig Nansen. En Siggi és un gran admirador del seu oncle, i sent gran passió per la pintura; però, a causa d'aquesta nova llei imposada, veurà com tots aquests somnis s'esfumen a mans fins i tot del seu propi pare. Fins a tal punt, que la família es veu embolicada en un greu conflicte, amb nefastos resultats. No és estrany que després de tot el que va patir, en Siggi no tingui res bo a dir del deure.

Es contagia la impotència i la tristesa

La lección de alemán és un llargmetratge que pot resultar una mica lent argumentalment, i que, no obstant això, i encara sonant a contrarietat, resulta necessari per desenvolupar bé la seva trama i els seus personatges.

A cada escena, i tot i estar entre família, es percep la incòmoda tensió de l'ambient; la desconfiança que sorgia entre els que creien poder confiar. En Jens és un oficial tossut i de ment tancada, que només és fidel al seu deure, apartant a un costat la seva humanitat i els seus éssers estimats. Una excel·lent crònica de la impotència que patia una minoria racional, assetjada i obligada a fugir o amagar-se per evitar ser castigats i fins i tot sentenciats a mort. No hi havia lloc per a l'art, no quedava buit per a la lògica, tan sols el compliment cec del deure; i això es percep en aquesta pel·lícula en tot moment de forma molt eficaç.

Conclusió de La lección de alemán

La lección de alemán és un excel·lent llargmetratge que ens ofereix de nou un altre punt de vista sobre els estralls de l'Alemanya nazi. Amb una trama ben cuidada, i acompanyada d'una molt adequada banda sonora i una estupenda fotografia, ens fa sentir la incomoditat i impotència que pateixen els protagonistes. Un drama històric imprescindible.