MANDY

Direcció: Panos Cosmatos Guió: Panos Cosmatos, Aaron Stewart-Ahn País: EUA Durada: 121 min Any: 2918 Gènere: Thriller. Acció Interpretació: Nicolas CageAndrea RiseboroughLinus RoacheBill DukeRichard BrakeHayley SaywellLine PilletNed DennehyClément Baronnet Música: Jóhann Jóhannsson Fotografia: Benjamin Loeb Distribuïdora: Surtsey Films Estrena a Espanya: 31/10/2018

No recomanada per a menors de 18 anys
Versió doblada en espanyol / Versió original subtitulada en espanyol

SINOPSI

És l'any 1983, Red Miller (Nicolas Cage) i Mandy Bloom (Andrea Riseborough) viuen aïllats del món al bosc. Les seves vides es veuran truncades quan Jeremiah Sand (Linus Roache), líder d'una sinistra secta religiosa, s'obsessioni per la Mandy i la segresti. Destrossat per perdre l'amor de la seva vida, en Red decidirà venjar-se i sortirà a la recerca dels membres d'aquesta secta, per acabar amb ells d’un en un.

(Sensacine)


CRÍTICA

Per a fans de Nicolas Cage i del terror hipnòtic

Mandy ve a recordar alguna cosa que, per estranya que sembli, no està tan assimilada com caldria: molts dels autors més personals, enigmàtics i avantguardistes del present es mouen en el cinema de gènere. Ni el trenquen, ni el 'deconstrueixen', ni utilitzen els seus codis i els seus recursos per sofisticar els seus relats. S’hi submergeixen i, un cop dins, projecten les seves veus de la manera més estimulant. Panos Cosmatos ja ho havia fet en l'extraordinària Beyond the Black Rainbow (2010), thriller de ciència-ficció sense novetats conceptuals, temàtiques o narratives, però amb un sentit estètic i una cadència que elevaven el relat i el conduïen a sengles poc transitades.

I torna a fer-ho a Mandy, on pren un argument comú del fantàstic (una història de venjança convencional tant en arquetips com en plantejament i desenvolupament) i el condueix a una altra dimensió al menys de tres maneres. Una, mitjançant una cal·ligrafia visual única en la seva barreja d'estils i elements dispars: de la psicodèlia a la terror 'metalero'. Una altra, partint la pel·lícula en dos i proposant un narcòtic diàleg entre les seves dues meitats, la que fa referència a un horror mental i la que converteix el malson en un esclat físic.

I una tercera, portant a un nivell directament experimental la naturalesa meme de Nicolas Cage.

El millor: la seva irresistible cal·ligrafia visual i el diàleg entre les dues parts.
El pitjor: la seva estètica no admet terme mig: o t'atrapa o t’escup.

Desirée de Fez – fotogramas.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: