CRÍTICA

Per als usuaris de pàgines de cites en línia

La premissa és la que és, una comèdia tendra i sentimental sobre un senyor gran, encarnat per una vella glòria de la comèdia (Pierre Richard), que redescobreix la vida a través de la xarxa, tot des d'un punt de vista molt conservador que no admet de cap manera la possibilitat d'una relació entre un avi i una noia de trenta anys. Dit això, sempre dins dels estretíssims marges d'una feel-good movie a la francesa, amb un guió que avança a cop de clixés i equívocs vodevilescos, la pel·lícula es desenvolupa amb una certa elegància, sense caure de ple en una cursileria massa compromesa, mentre que el seu humor, tan blanc com inofensiu, també acaba resultant bastant fi i fins i tot dona per a unes rialles. I tot, gràcies als llampecs d'humanitat en la mirada d'un contingut Richard, i a la bona feina de Yaniss Lespert, impecable en la pell d'un jove aspirant a escriptor sobrepassat pels esdeveniments. Sumeu-hi una sòbria posada en escena, una música agradable i un grapat de bons secundaris, per concloure que aquest Cyrano 2.0 es rep com una grata sorpresa.

El millor: l'inevitable déjà vu queda atenuat pel seu discret encant.
El pitjor: no deixa de ser tòpica.