CRÍTICA

Laberints de la vida

Guanyador de dues Palmes d'Or a Canes per Pelle el conquistador i Las mejores intenciones, el danès Bille August és un cineasta viatger i expert en adaptacions literàries. Si a La casa de los espíritus va transformar en imatges la novel·la d'Isabel Allende, a Tren de noche a Lisboa assumeix el desafiament de filmar el supervendes de Pascal Mercier, pseudònim del professor de filosofia i escriptor suís Peter Bieri.

El protagonista de la pel·lícula exerceix també de professor de llatí i grec a Berna. Té un rostre que deixa petjada: el de Jeremy Irons. L'atzar farà que un vell llibre, en l'interior del qual hi ha un bitllet actual amb destinació a Lisboa, acabi a les mans de l'erudit lingüista. Amb el temps just per agafar el ferrocarril, aquest ésser solitari s'obsessiona per intentar localitzar l'autor d'una obra escrita durant el règim dictatorial de Salazar.

Encara que el tema polític reaparegui en diversos trams d'una història subjecta a constants salts temporals, Bille August aposta pel to comercial i construeix una pel·lícula amb excés de diàlegs i reiteracions. Però també té moments brillants i es guanya l'espectador mostrant-nos l'itinerari d'aquest docte ensenyant que intenta cobrir els grans buits de la seva pròpia vida. Un altre aspecte fonamental és el magnífic elenc d'actors encapçalat per Jeremy Irons i que completen Jack Huston, Charlotte Rampling, Mélanie Laurent, Tom Courtenay, Lena Olin, Bruno Ganz o un aquí gens vampíric Christopher Lee.

Lluís Bonet Mojica - lavanguardia.com