'Algunas bestias' o l'espectacular potència visual i narrativa
de Jorge Riquelme Serrano

Un explosiu dispositiu narratiu, ple de suspens


Una sola casa de fustes australs aïllada en una illa, fustigada pels vents, però amb l'encant dels anys que li han imprès caràcter en els seus envellits murs, uns vespres de somni, el bosc natiu de murtes per perdre’s, platges suaus per on passejar sense creuar-se amb res i una vellutada llum que arrodoneix els objectes i endolceix les mirades. Chaullín (encara que en realitat és més coneguda pels vilatans pel nom d’Helvecia), una paradisíaca illa davant de la costa xilena de Calbuco, té forma de cor...

En aquest lloc, el director, guionista i productor (la mítica Laberinto Films) Jorge Riquelme Serrano, situa l'acció del seu segon llargmetratge després de Camaleón (2015). Si aquest ja prometia una agudesa fílmica i un saber narratiu, Algunas bestias confirma aquest cineasta com un altre imprescindible del captivador cinema xilè de l'actualitat. I amb un enlluernador pla zenital, ens situa l'espectador a l'inici del film, en la posició d'un déu que tot ho veu (i també ho jutja).

Un idíl·lic lloc on arriben els avis d'una família estàndard occidental (mare, pare i la parelleta, igual que a Parásitos), per passar un cap de setmana gaudint de la companyia de la seva filla, el seu gendre i els dos nets. Encara que, per ser sincers, el motiu últim de la seva filla sigui convèncer-los perquè s'aventurin en el negoci d'arreglar la casa i transformar-la en un hotel.
El cineasta que, en general, treballa a partir d'un guió amb les accions molt escrites i esperant extreure dels seus actors els diàlegs que sonin justos, ens ha preparat amb aquesta pel·lícula un explosiu dispositiu ple de suspens i una gran sorpresa final. Cordeu-vos els cinturons.