HANNAH ARENDT

Direcció: Margarethe von Trotta País: Alemanya Any: 2012 Durada: 113 min Gènere: Biopic, drama Intèrprets: Barbara Sukowa (Hannah Arendt), Axel Milberg (Heinrich Blücher), Janet McTeer (Mary McCarthy), Julia Jentsch (Lotte Köhler), Ulrich Noethen (Hans Jonas) Guió: Pamela Katz i Margarethe von Trotta Producció: Bettina Brokemper i Johannes Rexin Música: André Mergenthaler Fotografia: Caroline Champetier Muntatge: Bettina Böhler Disseny de producció: Volker Schäfer Vestuari: Frauke Firl Distribuïdora: Surtsey Films Estrena a Alemanya: 10/1/2013 Estrena a Espanya: 21/6/2013

Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 7 anys. Especialment recomanada per al foment de la igualtat de gènere
DO en castellà
Hannah Arendt, una pel·lícula de Margarethe von Trotta en que fa present la controvèrsia que va suscitar el reportatge que la filòsofa jueva i alemanya va escriure l’any 1962 a propòsit del procés al criminal nazi Adolf Eichmann.
SINOPSI

Retrat de quatre anys de la vida de la periodista, filòsofa i pensadora jueva Hannah Arendt, que després d’exiliar-se als Estats Units, va ser enviada pel The New Yorker a Jerusalem a cobrir el judici d’Adolf Eichmann, un dels més grans criminals de guerra del nazisme. Després, va crear controvèrsia per l’obra que va escriure, en què revela el concepte de “la banalitat del mal”.

http://cartellera.barcelonacultura.bcn.cat

NOTÍCIA DE L’ESTRENA

“Hannah Arendt pensava lliurement”

[...] Hannah Arendt, el film amb el qual Margarethe von Trotta (Berlín, 1942) fa present la controvèrsia que va suscitar el reportatge que la filòsofa jueva i alemanya va escriure l’any 1962 a propòsit del procés al criminal nazi Adolf Eichmann. “Hanna Arendt va ser molt criticada, i fins i tot va perdre amics, perquè es va atrevir a parlar del col·laboracionisme dels consells jueus amb l’extermini perpetrat pels nazis”, va explicar ahir la directora. “Però de cap manera va negar la condició de víctimes dels jueus”, hi va afegir. “També es va considerar que banalitzava el nazisme amb el concepte de la banalitat del mal aplicat a Eichmann; però no el defensava en absolut, tenia clar que era un criminal”, va comentar Von Trotta respecte al posicionament de la protagonista del seu últim film [...].

Atenta als personatges femenins forts, però fent-ne present també la fragilitat, Von Trotta no ha pretès mostrar Arendt com una heroïna, però sí la fermesa, la llibertat i la potència del seu pensament: “De fet, ella demostra la importància de pensar per un mateix en contra dels totalitarismes en què els individus renuncien a la responsabilitat moral apel·lant al deure de complir unes ordres.” “Aquest és l’horror de la banalitat del mal que va trobar exemplificat en Eichmann, però que no només serveix per explicar en part el nazisme, sinó comportaments actuals”, va sostenir.

Film impactant

Margarethe von Trotta va impactar fa poc més de trenta anys amb Las hermanas alemanas, un film sobre dues germanes que reaccionen de manera diversa davant del descobriment del passat nazi de la generació paterna i de la pervivència d’elements totalitaris en la societat democràtica en què viuen: inspirades en Christiane i Gudrun Ensslin, membres de la banda Baader-Meinhoff, l’una es compromet políticament com a periodista i l’altra tria la lluita armada. L’intèrpret d’aquesta última va ser Barbara Sukowa. “Durant el rodatge es comportava com una terrorista; l’altra actriu, Jutta Lampe, li tenia por, i vaig pensar que mai més no hi treballaria, però després em vaig adonar que el seu capteniment tenia a veure amb la manera com assumeix els personatges”, va explicar la cineasta. És així que, dirigida per Von Trotta, Sukowa ha interpretat la revolucionària Rosa Luxemburg, la monja medieval visionària i protofeminista Hildegard von Bingen i, és clar, Hanna Arendt. “A Alemanya tothom hi estava en contra, perquè és rossa i té els ulls blaus; però un cop l’han vist, s’han desfet en elogis”, va ironitzar.

No tot va morir a Alemanya amb Fassbinder

Margarethe von Trotta es va matricular a principis dels anys seixanta en una escola d’art dramàtic a Munic. Va debutar en el teatre i, al cap d’un temps, va ser reclamada per directors vinculats a l’anomenat nou cinema alemany, com ara Volker Schlöndorff, amb qui va estar casada durant vint anys, i Fassbinder, i va participar en els seus films Dioses de la peste i Atención a esa prostituta tan querida, entre altres. Junt amb Schlöndorff, pel qual va actuar a Fuego de paja i Tiro de gracia, es va iniciar en la direcció amb la versió cinematogràfica de L’honor perdut de Katharina Blum, novel·la de Henrich Böll. A partir d’aquí, també va ser un dels autors del nou cinema alemany que es volien enterrar amb la mort de Fassbinder. “Quan vivia, la premsa el detestava i, quan va morir, en van fer una icona, i ens van voler enterrar a tots”, diu Von Trotta. “Ja no existeix aquell nou cinema alemany, però Herzog, Schlöndorf, Edgar Reitz, jo mateixa i tants altres som vells i continuem vius i fent pel·lícules”, hi afegeix.

Imma Merino, http://www.elpuntavui.cat

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: