El cas d'un ocult assassí en sèrie, a “Pequeños detalles”

Hi ha un refrany que diu que el diable està en els detalls. Aquesta és justament la premissa amb la qual John Lee Hancock elabora un fosc joc psicològic en la seva nova pel·lícula Pequeños detalles.

Hancock dirigeix ​​i produeix aquest film a partir d'un guió que va escriure fa uns 30 anys, quan les pel·lícules policíaques abundaven en les cartelleres dels cinemes. Amb aquesta, pretenia sortir del motlle i explorar l'impacte psicològic d'un crim.

Tres guanyadors de l'Oscar figuren com a protagonistes en aquesta història ambientada en els anys 90, quan el beeper encara era més popular que els telèfons mòbils i les proves d'ADN no eren d'ús generalitzat entre els forenses.

En aquest context, Joe Deacon (Denzel Washington) és un veterà policia amb un fosc passat en una petita localitat rural. Un dia és enviat a Los Angeles, en una operació de rutina per recollir evidències d'un cas.

A la ciutat es troba amb el jove sergent Jim Baxter (Rami Malek), pare i espòs, qui porta endavant una investigació sobre un assassí de dones a Los Angeles.

Després d'un accidentat retrobament, en Joe i en Baxter coincideixen en l'escena d'un nou assassinat. Baxter sap que l'experiència i reputació del vell policia podria ajudar en el cas. A  Joe, l'escena de crim li porta tempestuosos records del seu passat.

Washington i Malek conformen la familiar dupla del policia novell i l'agent experimentat, que posa en evidència les diferències de la vella i la nova escola o de l'instint enfront de la raó. Els contrastos s'estenen a l'aparença i personalitat dels protagonistes, com bé ho van fer en el seu moment Morgan Freeman i Brad Pitt a Seven.

Al principi, la història es desentranya lentament, com perquè l'espectador gaudeixi de les petites peces d'un enredat trencaclosques, així com dels subtils gestos i accions dels actors, amb els quals van construint personatges cada vegada més complexos i ambigus.

Atrapar l'assassí i fer justícia fa perdre el son als policies, però no serà tan senzill. Jared Leto apareix en escena com Albert Sparma, un repartidor d'electrodomèstics que bé podria ser assenyalat com l'assassí o el contrapunt en el qual es reflecteix la impotència, el prejudici i la incapacitat d'un sistema representat en els dos oficials.

Potser altres pel·lícules ja s'han avançat a la visió que Hancock tenia als 90, quan va escriure el guió. Tot i això, amb aquesta producció troba la seva pròpia identitat en els seus protagonistes i els petits detalls.