EL FARO

Títol original: The Lighthouse Direcció i guió: Robert Eggers País: EUA Durada: 110 min Any: 2019 Gènere: Drama psicològic Interpretació: Willem Dafoe, Robert Pattinson Música: Mark Korven Fotografia: Jarin Blaschke Distribuïdora: Universal Pictures International Estrena a Espanya: 10/01/2020


No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en espanyol

SINOPSI

Una remota i misteriosa illa de Nova Anglaterra en la dècada de 1890. El veterà faroner Thomas Wake (Willem Dafoe) i el seu jove ajudant Ephraim Winslow (Robert Pattinson) hauran de conviure durant quatre setmanes. El seu objectiu serà mantenir el far en bones condicions fins que arribi el relleu que els permeti tornar a terra. Però les coses es complicaran quan sorgeixin conflictes per jerarquies de poder entre tots dos.


(FilmAffinity)



CRÍTICA


Perdre la raó

Som a la nova era del folk horror, i en cinema això és degut a dos directors, Robert Eggers i Ari Aster. El segon va realitzar el 2018 Hereditary i al cap de dotze mesos ja tenia llesta Midsommar, el film més significatiu d'aquesta tendència de terror ancestral lligat al folklore i els ritus atàvics. Eggers ha anat amb més de compte. Va despuntar amb la seva primera pel·lícula, La bruja, dirigida el 2015, i ha trigat quatre anys a donar forma a la segona, El faro, en què replanteja algunes nocions d'aquest renascut horror folk jugant, com manen els cànons de la tendència, amb el paisatge (aquí una illa, un far), els temors insondables i els gestos i decisions més misterioses.

A tot això, Eggers afegeix una nova nota de qualitat: una fotografia en blanc i negre, molt crua i rude, connectada amb el cinema dels primitius, que ens evoca la fotogènia tan especial de certs films de Murnau, Stiller, Sjöstrom, Von Stroheim, Dreyer i, en general, del cinema fantàstic mut. Gens malament com a referents pel que fa al tractament de la llum, tan essencial en aquest film.

Les pel·lícules amb far acostumen a trucar a les portes de la bogeria, de La luz del fin del mundo, adaptació dels setanta d'una novel·la de Jules Verne, a les més recents La luz entre océanos i Keepers, el misterio del faro, quan no s’instal·len plenament en el terror, cas de La piel fría. La d'Eggers, ambientada en una illa de Nova Anglaterra a finals del segle XIX, perfora una atmosfera i estat d'ànim similars, encara que amb diferents armes expressives.

El director treballa sobre l'espai (l'illa deshabitada) i el que l'envolta (l'oceà filmat com una enorme i inescrutable taca blanca), l'arquitectura claustrofòbica (les entranyes del far), la llum (naturalista i alhora forçada en la seva textura i granulació arcaiques), els textos (alguns extrets dels diaris de Herman Melville) i les cares (de pell castigada pel fred i el sol, la barba hirsuta, els ulls en ombres gairebé expressionistes). Són només dos personatges, un faroner amb experiència, Willem Dafoe, i un altre que encara no en té, Robert Pattinson (en una altra nova osca cap a un cinema més ple després de treballar ja amb Cronenberg, Herzog, Corbijn, Gray i Denis).

Una pugna constant, un joc sempre sever, pesat com ho són els dies que passen en solitud; una relació de vegades maquiavèl·lica i, d’altres, bromista: Dafoe respon amb ventositats a les preguntes de Pattinson. Però aquest aïllat i molt lleu sentit de l'humor, propi de la quotidianitat que tots dos personatges han d'assumir, al menys a l'inici de la seva vida en comú en el més semblant a la fi del món, s'esquerda ràpidament. La llum, l'aire, el menjar, els llits, fins i tot les gavines, es converteixen en alguna cosa diferent del que són, en alguna cosa inquietant. Com el títol d'una pel·lícula de Joachim Lafosse de 2012, a El faro acaba sent fàcil perdre la raó.


Quim Casas – Sensacine.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: