EL PROFESOR DE PERSA

Títol original: Persischstunden (Persian Lessons) Direcció: Vadim Perelman Guió: Ilya Tsofin (novel·la: Wolfgang Kohlhaase) País: Rússia Durada: 126 min Any: 2020 Gènere: Drama Interpretació: Nahuel Pérez Biscayart, Lars Eidinger, Leonie Benesch, Jonas Nay, David Schütter, Luisa-Céline Gaffron, Alexander Beyer, Giuseppe Schillaci, Peter Beck, Andreas Hofer, Nico Ehrenteit, Marcus Calvin, Mehdi Rahim-Silvioli... Música: Evgueni Galperine, Sacha Galperine Fotografia: Vladislav Opelyants Distribuïdora: Avalon Distribución Estrena a Espanya: 22/01/2021
No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en espanyol i versió original subtitulàda en espanyol

SINOPSI

En Gilles (Nahuel Perez Biscayart) és un home arrestat per les SS amb altres jueus a la França ocupada de 1942. El destí d’en Gilles sembla ser un camp de concentració situat a Alemanya. De forma intel·ligent, el protagonista aconsegueix evadir l'execució al·legant que és persa i no jueu. És llavors quan l'home és assignat com a tutor de Farsi de Koch (Lars Eidinger), un jove destinat a dirigir el campament. La relació entre tots dos es torna tan amistosa que en Gilles comença fer enveja als oficials i als presoners a parts iguals.

(Sensacine)



CRÍTICA


03.03.2020 - BERLINALE 2020: Tot i fer gala d'un concepte poc creïble, els actors Nahuel Pérez Biscayart i Lars Eidinger destaquen en l'interessant conte sobre la II Guerra Mundial de Vadim Perelman

Basada en el relat breu Erfindung einer Sprache, de Wolfgang Kohlhaase, El profesor de persa és una història d'astúcia i ardits, que permeten als soldats capturats sobreviure a l'empresonament a les mans de l'enemic. Dirigit per Vadim Perelman (Casa de arena y niebla, La vida ante sus ojos), aquest interessant drama ambientat en la Segona Guerra Mundial es va estrenar a la secció Berlinale Special de la 70ª edició de Festival de Cinema de Berlín.

La història comença amb en Gilles (Nahuel Pérez Biscayart) caminant per unes vies de tren i responent preguntes al seu cap. Té un aspecte cansat i malgirbat, com si acabés de passar per una guerra. Ens trobem a la França ocupada, l'any 1942, i el jove està a punt de ser capturat per les tropes nazis. En Gilles aconsegueix salvar la seva vida de la forma més inversemblant: dient-li al seu botxí que no és jueu, sinó persa (la qual cosa explicaria el tema de la circumcisió). No haurem d'esperar gaire per sentir alguns acudits sobre penis, amb un oficial de les SS com a blanc de les bromes.

Llavors arriba el sorprenent gir de guió. En Gilles és precisament el tipus de persona que busca desesperadament el cap del campament, en Koch (Lars Eidinger). L'oficial nazi necessita algú que li ensenyi persa per, un cop acabada la guerra, mudar-se a Teheran i obrir un restaurant. Lamentablement, la pel·lícula no es converteix en un elaborat espectacle de cuina, la qual cosa podria haver estat divertida. D’altra banda, veiem com en Koch s’irrita a causa de la cal·ligrafia, especialment cada vegada que la seva secretària no aconsegueix mantenir una lletra llegible quan anota els noms dels jueus capturats. Casualment, en Gilles té una escriptura elegant, encara que el seu persa és bastant escàs, de manera que comença a inventar una llengua completament nova. Com sol passar, per ocultar una petita mentida es necessiten molts enganys més grans. D'aquesta manera, en Gilles passa el dia treballant a la cuina abans de reunir-se amb en Koch per ensenyar-li algunes paraules en persa. I, com era d'esperar, aviat sorgeix l'amistat entre ells.

Perelman ha aconseguit compondre una història accessible amb la Segona Guerra Mundial com a rerefons. El set de rodatge, basat en el camp de concentració Natzweiler-Struthof, situat al nord-est de França, està ple de detalls d'època. Es tracta d'un lloc on els jueus són processats abans d'enviar-los a un altre lloc molt més perillós. De vegades, la narrativa de la pel·lícula manca de prou tensió, mentre que la intenció de crear trames decents per als personatges secundaris mai no acaba de funcionar. D'altra banda, hi ha molt de destacar en les interpretacions dels personatges principals, amb un desenllaç que és una barreja entre diversió i patetisme.

Hi ha molts elements que recorden les pel·lícules de guerra britàniques, amb aquesta capacitat de barrejar una història còmica amb un conflicte bèl·lic. Per descomptat, una altra influència clara és La vida es bella. Encara que El profesor de persa no arriba al mateix nivell dramàtic ni provoca tantes rialles com l'oscaritzada cinta de Roberto Benigni, tampoc evita la serietat de les atrocitats que es cometen. De fet, el tracte que reben els companys d’en Gilles és particularment brutal.

Perelman ofereix un excel·lent treball, especialment en el pròleg i epíleg de la pel·lícula, dissenyats per reforçar la necessitat de preservar la memòria històrica, aconseguint complementar i emfatitzar la poderosa trama central.

Kaleem Aftab – cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: