“23 paseos”: aprendre a estimar-se a qualsevol edat
Paul Morrison dirigeix una pel·lícula serena sobre l’amor a la tercera edat, sobre la necessitat de connectar i sentir
Quan veiem una pel·lícula sobre amor adolescent, tot sembla nou i excitant, tot és intens i gairebé desesperat, al límit. Les coses comencen a ser una mica diferents amb el pas del temps. Les experiències acumulades van creant una motxilla, comencen a existir càrregues emocionals, ferides que han deixat una marca i tot es torna més lent i caut.
El director britànic Paul Morrison aborda aquestes qüestions a 23 paseos, la història de dos avis que es troben pel parc passejant els seus respectius gossos i que, de mica en mica, aniran establint un vincle que els portarà des de l’amistat fins a l’amor, amb totes les pors que això suposa, tant físiques com emocionals, perquè a mesura que es fan anys, més cuirassa i més recel s’acumula, més desconfiança.
Humor i honestedat
En la història d’en Dave i la Fern, que així es diuen els protagonistes, hi ha desacords, solitud, traumes dolorosos, problemes econòmics, però el director no intenta en cap moment recrear-se amb les seves misèries més enllà de determinar, a través del seu bagatge, el punt precís en el qual es troben les seves vides. |