Aquesta nova pel·lícula de Wong Kar-Wai -premi al millor actor i a l'equip tècnic a Canes 2000- descriu el romanç entre Chew Mo-Wan, periodista, i Su Li-Zhen, secretària, que descobreixen que els seus respectius cònjuges mantenen una relació amorosa. Arrenca amb el trasllat de les dues parelles al mateix immoble d'apartaments al Hong Kong de 1962. La natural simpatia que produeix el veïnatge es reforça amb el progressiu descobriment de la infidelitat dels seus esposos. L'atracció mútua anirà creixent, però sabran controlar els seus sentiments. "No som com ells", diu Seu Li-Zhen. "No han de cometre el mateix error que les seves parelles", glossa el director.

Kar-Wai canvia d'estil en cada pel·lícula, adaptant la factura visual a la història i buscant noves formes d'expressió. A Chungking Express va revolucionar el thriller integrant tècniques de videoclip. Ara retorna als clàssics i, tot i el modern tractament de les textures, el color i la velocitat de les imatges, filma com David Lean a Breve encuentro, referència obligada d'aquesta cinta. Kar-Wai se centra en els seus dos protagonistes de manera obsessiva. De fet, amb prou feines mostra altres personatges, ni tan sols la parella infidel. La càmera busca les millors angulacions, de vegades espia, d’altres espera, d’altres contempla. Atenta sempre als detalls nimis, dona ple valor a les mirades, als silencis, fins a captar els més subtils desitjos dels protagonistes, magníficament reflectits per Tony Leung i Maggie Cheung, molt famosos al seu país. La fotografia i les interpretacions estan tan integrades en la trama, que els canvis d'escena els sol marcar un moviment lateral de la càmera que culmina en un nou vestit de Maggie Cheung. També resulten molt suggestius els boleros de Nat King Cole, cantant en espanyol, que porten l'acció ràpidament.

No per casualitat, la relació de la parella protagonista és mostrada sempre a mitja llum i es dona a la vista de tothom: a restaurants, passejant pel carrer... Tota una lliçó d'elegància en un moment en què una sensibleria epidèrmica confon amor, passió, romanç i grapeig descarat. La transitòria companyia que es fan els protagonistes els convé, ja que necessiten afecte; però el seu sentit comú i la seva qualitat humana els fa comprendre que el més assenyat és deixar-ho, encara que resulti dolorós.

Kar-Wai roda per instint i realitza després un audaç treball de depuració de tot el que és superflu. Per això les seves pel·lícules no solen sobrepassar els 90 minuts. En qualsevol cas, no els fa falta res, almenys no a In the Mood for Love (Deseando amar), una lliçó de cinema que mereix ser estudiada i assimilada.

Fernando Gil Delgado – aceprensa.com