La seducció imperial

A Museum Hours (2012), Jem Cohen convertia el Museu d'Història de l'Art de Viena en l'inesperat punt de trobada entre un vigilant i una nouvinguda a Àustria amb motiu d'una urgència familiar. La capacitat de l'art per seguir parlant al subjecte contemporani s'erigia en un dels temes que aquest treball elaborat als marges pot compartir amb El gran museo, documental de Johannes Holzhausen que, al llarg de dos anys, va registrar, entre bastidors, el laboriós procés de reforma de les galeries Kunstkammer Wien de la venerable institució. L'associació entre el passat cultural i un present mesurable en termes d'afluència de visitants adquireix, en el treball de Holzhausen, una connotació ben diferent de la que explorava un Cohen molt més interessat en la fertilitat d'un diàleg filosòfic i existencial: el tema cristal·litza aquí en pragmàtiques decisions de màrqueting, en l'obsessió dels publicistes per trobar un vincle contemporani que funcioni com a instrument de seducció, en el sex-appeal que l'adjectiu imperial pot tenir en qüestions de mercat, en els danys col·laterals (econòmics) que podrien derivar-se de l'elecció d'una tipografia inapropiada en la cartelleria i altres eines de comunicació...

El gran museo posseeix punts en comú amb National Gallery, l'ambiciós documental sobre la institució britànica que Frederick Wiseman va realitzar mentre Holzhausen es trobava plenament immers en la seva tasca -no escau, doncs, pensar en l'austríac seguint el model del mestre nord-americà-. En els dos casos, l'estratègia és purament observacional i acaba aflorant el pertinent tema de la supervivència de la tradició museística (i de la seva ètica) en temps de retallada financera i intoxicació del llenguatge publicitari. L'ambició d'El gran museo és més modesta que la de National Gallery, però en el seu metratge -la frustrada visita a una subhasta, l'escena de la restauració d'un Rubens...- abunden les troballes.

Jordi Costa – elpais.com