ESO QUE TÚ ME DAS

Direcció: Jordi Évole, Ramón Lara Guió: Màrius Sánchez, Silvia Merino País: Espanya Durada: 65 min Any: 2020 Gènere: Documental Interpretació: Documental. Jordi Évole, Pau Donés Música: Àlex Vílchez Fotografia: Lluís Galter, Marc González, Bernat Sampol Distribuïdora: Warner Bros Pictures Estrena a Espanya: 30/09/2020

Pendent de qualificació
Versió original en castellà

SINOPSI

El 2015, el cantant de Jarabe de Palo, Pau Donés, és diagnosticat de càncer. Durant cinc anys, l'artista conviu amb aquesta terrible malaltia i, vint dies abans de morir, decideix trucar a Jordi Évole des de l'hospital per gravar aquest documental. D'aquesta manera, el resultat d'aquesta xerrada entre dos amics va ser l'última entrevista del cantant, que no va voler anar-se'n sense deixar el seu testimoni i agraïment per tot el que havia rebut.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

L'últim adéu de Pau Donés

El documental “Eso que tú me das” és testimoni de l'última xerrada del cantant. Hi fa, una vegada més, un al·legat a la vida i a l'alegria

“Em queda molt poc de vida i vull que gravem una xerrada”. Aquestes van ser les paraules de Pau Donés que van provocar Eso que tú me das, un documental que recull l'última entrevista del cantant, gravada a finals de maig, en què va fer, un cop més, un al·legat a la vida. Sabia que li quedava poc temps i volia mostrar l'altra cara de la seva vida, la de l'artista que seguia sent quan estava lluny de l'escenari. Ja havia concedit massa entrevistes promocionals. Tot just cinc dies després d'aquesta trucada, l'equip del documental es va presentar a la Vall d'Aran, escenari triat pel cantant per passar els seus últims dies i gravar la xerrada. Dues setmanes després, Donés es va morir.

“Volia parlar amb algú, donar la imatge de les persones corrents. Necessitava explicar les meves coses sense entrar en la frivolitat artística. Vull que quedi un testimoni real del que sóc”, diu el músic en els primers minuts de metratge. La seva veu està minvada, una sonda travessa el seu nas i està extremadament prim. La malaltia és visible, però les seves ganes de viure també són palpables. Vol parlar de la vida i no de la mort, encara que aquesta es cola en la conversa en diferents ocasions. Donés no li té por, s’hi va enfrontar quan va perdre la seva mare amb 16 anys.

“Mai m'ha fet por la mort. La meva mare es va suïcidar molt jove i em van preparar per a això sent molt jove”, apunta. Entre muntanyes de la Vall d'Aran, el músic estava acompanyat de tota la seva família. El seu pare, els seus quatre germans, la seva exparella i la seva filla de 15 anys són alguns dels que van estar presents durant els seus últims dies.

Records i desitjos

Parla d'Antonio Vega, qui el va influir a l'hora de compondre, i de Celia Cruz, qui li va ensenyar a ser humil. Ho fa acompanyat d'una imatge de Camarón de la Isla que custodia el seu sofà. També recorda moments que el van marcar com a artista, com aquella vegada que va cantar Guantanamera amb la cubana i Pavarotti al festival Pavarotti & Friends. Prefereix no parlar d'aquells que no li agraden. “No m'agrada la gent que no respecta l'art de la música”, diu.

Li hauria agradat una última gira, només cinc concerts en grans ciutats, i poder arribar als 70 i tants anys, “però ara em conformaria només a arribar a la tardor”. Eso que tú me das,que arribarà el 8 d'octubre a les sales de cinema, és també un aclariment per a aquells que pensaven que en la felicitat que transmetien en cançons com Bonito o Depende hi havia alguna cosa de postureig. “Deia que volia mantenir una entrevista diferent i des d'un lloc inèdit, però crec que en el fons Pau volia seguir viu i segueix estant-ho. Avui s'estrena la seva pel·lícula, després arribarà als cinemes. Està amb nosaltres encara que ja no hi estigui”, assenyala Jordi Évole, director del documental.

Lorena López – abc.es

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: