|
Direcció: Marcelo Martinessi Guió: Marcelo Martinessi Països: Paraguai, Alemanya, Uruguai, Brasil, Noruega, França Durada: 97 min Any: 2018 Gènere: Drama, homosexualitat Interpretació: Ana Brun, Margarita Irún, Ana Ivanova, Nilda González, María Martins, Alicia Guerra Fotografia: Luis Armando Arteaga Distribuïdora: Bteam Pictures Estrena a Espanya: 08/03/2019
No recomanada per a menors de 7 anys
Versió original en castellà |
|
|
SINOPSI
Chela i Chiquita són dues dones que han estat juntes durant 30 anys. Totes dues provenen d'una família rica i han gaudit d'una vida plena de luxes. De forma inesperada, aquesta situació canvia, i això provoca que aquestes hagin de vendre tot el que han heretat per poder aixecar el cap. No obstant això, Chiquita acaba a la presó, acusada de frau. Ara sense cap tipus de companyia, Chela comença a treballar com a taxista. En un dels seus treballs, coneix Angy, una dona molt més jove que ella i també més rondinaire. Tot i això, totes dues formen una connexió instantània.
(Sensacine.com) |
|
CRÍTICA
Arriba als cinemes argentins la pel·lícula paraguaiana més premiada de la història i un dels èxits més importants de 2018 en el circuit de festivals.
Una història audaç i fascinant alhora
Guanyadora de diversos premis a la Berlinale 2018 (millor actriu per a Ana Brun, l'Alfred Bauer i el FIPRESCI de la crítica internacional), l'òpera prima de Martinessi és un nou pas (després de l'èxit de 7 cajas) cap a la consolidació mundial del nou cinema paraguaià. En aquest cas, es tracta d'una història que aborda la relació entre dues dones madures amb una profunditat, una intensitat i una varietat de matisos infreqüents ja no només en un debut en el llargmetratge sinó en el cinema de qualsevol origen i provinent fins i tot de guionistes i directors de molta experiència.
La Chela (Ana Brun) i la Chiquita (Margarita Irún) són parella fa molt de temps i la relació sembla ja bastant desgastada. Les condicions econòmiques tampoc ajuden: estan obligades a anar desprenent–se de les seves possessions per pagar un deute contret per la Chiquita, l'organitzadora de la llar. No obstant això, ella és condemnada per "frau" i acaba a la presó. Sola i depressiva, la Chela s'haurà de fer càrrec de la seva vida, del seu manteniment i de visitar la Chiquita a la presó. La protagonista –que ni tan sols té llicència– es convertirà gairebé sense proposar-s'ho en taxista de senyores. El que en principi sorgeix com una oportunitat ocasional es transformarà en un mitjà de vida i, el més important, una forma de socialitzar, de sortir del forat interior.
La pel·lícula –que té alguna cosa de la xilena Gloria, de Sebastián Lelio– aborda amb rigor, sense estridències ni manipulacions, qüestions com la diversitat sexual enmig d'una societat encara conservadora, les diferències de classe (és molt bo el personatge de l'empleada domèstica que ni tan sols sap llegir) i la complexa intimitat d'aquestes dones quan els anys avancen i les crisis (internes i externes) comencen a corcar els aspectes més vitals de les personalitats. Una pel·lícula incòmoda, provocadora sense cops baixos, i decididament fascinant.
|
Diego Batlle – otroscines.com |
|
|