NOCHES MÁGICAS

Títol original: Notti magiche Direcció: Paolo Virzì Guió: Francesco Piccolo, Francesca Archibugi, Paolo Virzì País: Itàlia Durada: 125 min Any: 2018 Gènere: Comèdia negra Interpretació: Mauro Lamantia, Giovanni Toscano, Irene Vetere, Giancarlo Giannini, Roberto Herlitzka, Paolo Bonacelli, Ornella Muti, Marina Rocco, Andrea Roncato, Giulio Scarpati, Emanuele Salce, Giulio Berruti, Ludovica Modugno, Ferruccio Soleri, Simona Marchini, Annalisa Arena, Jalil Lespert Música: Carlo Virzì Fotografia: Vladan Radovic Distribuïdora: Caramel Films Estrena a Espanya: 15/5/2020

No recomanada per a menors de 16 anys
Versió original subtitulada en espanyol

SINOPSI

Un assassinat sense resoldre en plena temporada de Cinema Italià. Un conegut productor cinematogràfic ha estat trobat mort a les aigües del riu Tíber. Els sospitosos del crim són tres joves aspirants a guionistes. Paolo Virzì dirigeix aquesta comèdia amb tints d'humor negre.

(sensacine.com)

 

CRÍTICA

 

2018.10.29 - Paolo Virzì clausura la 13a edició de Festival de Cinema de Roma amb un homenatge humorístic i atrevit sobre l'última època daurada de cinema italià

A l'última pel·lícula de Paolo Virzì, Noches mágicas, cinta de cloenda de la 13a edició de Festival de Cinema de Roma, ens trobem tres joves protagonistes embolicats en una situació dantesca dins de la indústria cinematogràfica italiana de finals del segle XX. El director de Livorno reviu amb humor i irreverència l'última època daurada de cinema nacional, liderada per grans noms com Monicelli, Risi, Scola o Scarpelli, als quals Virzì va descobrir en mudar-se a Roma fa 30 anys, perseguint el seu somni de ser cineasta. La cinta, que ha escrit juntament amb els guionistes Francesca Archibugi i Francesco Piccolo, no es limita a retratar una època passada, sinó que introdueix elements de thriller al més pur estil italià. La trama aconsegueix així submergir els espectadors en un misteri relacionat amb la mort d'un conegut productor de cinema, que té lloc la mateixa nit en què la selecció italiana perd un important partit de futbol.

La pel·lícula ens trasllada a l'estiu de 1990, durant la Copa Mundial de Futbol a Itàlia (de fet, el títol de la cinta fa referència a un conegut càntic de l'època). A Roma, a la vora del Tíber, tothom observa atentament la retransmissió del partit de semifinals. Just quan el jugador italià Aldo Serena falla l'últim penal, donant la victòria a la selecció argentina, un Maserati negre es precipita al riu davant la indiferència dels presents. Amb aquesta obertura, paradoxal i arrasadora, Virzì marca en gran mesura l'estil de tota la pel·lícula. Dins el cotxe hi anava el productor Leandro Saponaro (Giancarlo Giannini), i la policia crida a declarar les últimes persones que el van veure amb vida aquesta nit: tres joves guionistes. En aquest moment comença un llarg flashback a través del qual anem descobrint la història d'aquests personatges.

L’Antonino (Mauro Lamantia), estudiant de cinema sicilià, en Luciano (Giovanni Toscà), procedent d'una família de classe obrera de la Toscana, i l’Eugenia (Irene Vetere), una jove fràgil i insegura nascuda en una família burgesa de Roma, es coneixen un temps enrere com a finalistes del prestigiós Premi Solinas. Des de llavors tots tres han estat units, tractant d'obrir-se camí dins de la indústria cinematogràfica italiana, fins a acabar immersos en un univers dinàmic i aclaparador poblat per mestres i estafadors. Acompanyem els protagonistes a través d'una bella i caòtica Roma, saltant d'un plató de cinema a un altre (en aquesta època Federico Fellini està acabant de rodar La voz de la Luna), mentre desenes de joves escriptors com ells treballen incessantment produint guions per a altres. Es tracta d'un panorama asfixiant, dominat per festes ostentoses on es barregen polítics i artistes, venerats actors que s'aprofiten de la seva posició i productors de cinema fraudulents.

La idea de la pel·lícula va sorgir fa dos anys, mentre Virzì assistia al funeral d'Ettore Scola. "En aquell moment em vaig adonar que ens havia deixat l'últim dels grans. Vaig decidir que volia mostrar el meu agraïment a tots aquests personatges mítics, i volia fer-ho d'una manera irreverent, com ells mateixos m'havien ensenyat", segons reconeix el mateix director. A la pel·lícula no li falten moments divertits, com quan el productor Saponaro discuteix amb un apassionat Antonino sobre un biopic sobre Antonello daa Messina. És una pena que els tres protagonistes es presentin d'una manera una mica caricaturesca ja que, en un món de per si exuberant, potser haurien funcionat millor amb una representació una mica més sòbria. D'altra banda, donades totes les referències directes i indirectes a personatges de la vida real, és inevitable preguntar-se si els espectadors que no aconsegueixin connectar amb aquests noms podran gaudir igualment de la pel·lícula. En resum, som davant d'una història una mica superficial, provocadora i malenconiosa, gairebé un al·legat a favor del record i l'anècdota, però sobretot davant d'una pel·lícula autèntica i satisfactòria.

Vittoria Scarpa - Cineuropa.org


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: