Amb el focus en la lluita feminista
Emotiva i militant, "Que sea lley"
Registre de la lluita per l'avortament legal a l'Argentina, el film de Juan Solanas parteix de la mitja sanció de la Cambra de Diputats (el juny de 2018), davant el projecte de llei d'interrupció voluntària de l'embaràs, i materialitza en imatges l’actitud de milers de dones que van enarborar la causa al llarg del territori, fins al rebuig de la Cambra de Senadors, situació que va aprofundir l'esquerda que separava ideologies.
El director ja s'havia interessat pel tema amb la filmació de Nordeste, fa deu anys, on exposava un dels tants casos de tràfic i tracta de nadons al nostre país [Argentina].
Solanas farà una radiografia militant d'una realitat que afronten més de mil dones per dia davant la necessitat d'avortar, i recorrerà 4.000 quilòmetres a la recerca de gent, dones especialment, que formen part d'aquesta lluita o són víctimes de la situació (reprèn el cas d'adolescents en províncies com Tucumán, Córdoba, Jujuy, Santa Fe i Buenos Aires, amb testimonis punyents en què es barregen la pobresa, la manca de contenció i la desprotecció estatal).
FILM POLÍTIC
A això se sumen opinions d’investigadores, pioneres dels drets humans, actrius, metgesses, intel·lectuals, incloent-hi sacerdots, que es posen de la banda del dret de les dones en la seva actitud de decidir. Estructurada a la manera de capítols amb intertítols, amb el clar referent de La hora de los hornos que va filmar el pare de Solanas, Pino, al costat d’Octavio Getino.
Que sea ley és un film polític, militant, accentuadament inclinat cap a una posició ideològica, sense oblidar la contrària (també present a la pel·lícula), que com diu el seu director, aspira a aconseguir la reflexió sobre el tema i valorar la lluita feminista .
Juan Solanas va créixer a França, com a fill de l'exili, i mai va conèixer el tema de l'avortament com a problema. Davant del que passava al país en què va néixer, on això podia transformar-se en causa de presó i situació de mort, va decidir opinar i ho va fer amb aquesta pel·lícula que arriba a l'espectador i veritablement emociona.
Isabel Croce – Laprensa.com.ar |