El sistema està podrit
La revolució feminista ha arribat per quedar-se i bona prova d'això són els dos ràpids productes audiovisuals sobre les maquinacions de Roger Ailes
"És sorprenent que hagi resistit tants anys i ara s'ensorri de sobte", va dir el periodista Gabriel Sherman després de la dimissió pactada de Roger Ailes com a ideòleg executiu de la cadena Fox News, a causa de les acusacions de diverses presentadores per assetjament sexual. Sherman, que va començar amb un reportatge d'investigació per a la revista New York i va acabar escrivint un llibre, The Loudest Voice in the Room: How the Brilliant, Bombastic Roger Ailes Built Fox News and Divided the Country, resumeix a la perfecció amb la frase inicial la deriva dels nous temps. S'han acabat les concessions. La revolució feminista ha arribat per quedar-se i bona prova d'això són els dos ràpids productes audiovisuals sobre les maquinacions d’Ailes: La voz más alta, excel·lent sèrie de televisió de Showtime (que a Espanya emet Movistar), basada en el llibre de Sherman, i la notable pel·lícula El escándalo, dirigida per Jay Roach, que avui s'estrena als cinemes, i que canvia el focus des de l'executiu assetjador fins a les dones acorralades, interpretades per les formidables Charlize Theron, Nicole Kidman i Margot Robbie, aquí protagonistes d'un drama social d'ambicions, perversions i manipulacions.
A diferència de la sèrie protagonitzada per Russell Crowe, que recull dues dècades de treball i depravació en la figura d'Ailes, la pel·lícula de Roach desplaça el punt de vista, i no només cap a les assetjades sinó també cap als seus companys de feina. Així, el millor d’El escándalo és el seu subtext final: el que està podrit, tant o més que Ailes, és el sistema. L’emparat per la por, la desigualtat i els diners. El marcat pels comparejos entre caps, la manca de suport i el perfil baix, els companys de mirada obliqua i els que denigren, el terror a perdre un lloc de treball, a no prosperar i, sobretot, el de quedar marcada per sempre. La lletra escarlata del segle XXI.
I en aquest sistema, com també passava amb una figura que no s’esmenta però que pul·lula per tota la història, la de Harvey Weinstein, la denúncia arriba als còmplices, que són molts: mans dretes i mans esquerres; homes, sobretot, trepes masclistes, delinqüents de camisa impol·luta i d’altra mena; però també dones, alcavotes, esposes submises. "Pensa en alguna cosa que faci por a la teva àvia i que cabregi el teu avi. Això és matèria de Fox News". L'eslògan ocult d’Ailes funcionava com a paradigma del masclisme i de la mentida. I per aquesta bifurcació també apareix el president Donald Trump, a qui l'executiu va arribar a assessorar.
El escándolo té alguns problemes de narració. Comença amb les dones mirant a càmera i la fórmula s'oblida aviat. I la majoria de les vegades opta per la falta de representació i pel caràcter el·líptic de l'enviliment sexual, a diferència de la sèrie de Showtime, que sense ser sempre explícita es recolzava en la continuïtat d'una imatge terrible: una de les dones assetjades rentant-se la boca al lavabo després de les fel·lacions. Però, en canvi, és (encara) més precisa en els seus trets cap a tots els culpables, incloent-hi Rupert Murdoch, el magnat que va sostenir Ailes i que després el va deixar caure, matxucat amb una frase final posada en la seva pròpia boca: "Roger, la teva versió ja no té prou audiència". |