Què deuen tenir en comú un nen de sis anys del Camerun, un jove somali de 15 anys i una jove adolescent madrilenya que arriba l'Àfrica per passar uns dies amb el seu pare, un activista mediambiental? Doncs que totes les seves històries s'entrellacen en la nova pel·lícula de Salvador Calvo (1898. Los últimos de Filipinas), Adú, protagonitzada per Luis Tosar, Anna Castillo, Álvaro Cervantes i Moustapha Oumarou.

Des dels primers fotogrames de la cinta, ja deixa veure el patiment dels immigrants que intenten creuar la tanca a la frontera de Melilla amb el propòsit de buscar una vida millor. I és en aquest moment quan té lloc una de les històries d'aquesta pel·lícula, la lluita de tres agents de la Guàrdia Civil (Álvaro Cervantes, Miquel Fernández i Jesús Carroza) contra uns immigrants que intentaven saltar la tanca.

D'altra banda, hi ha la història de la confrontació pare-filla entre en Gonzalo, un activista mediambiental (Luis Tosar), amant dels elefants i a la recerca de caçadors furtius, i la seva filla Sandra (Anna Castillo), que mentre decideix què vol ser, consumeix drogues i fa el que vol. La història suposa un contrast pel que fa al tema de la migració, però s'entrellaça amb la dels protagonistes a través d’un element fonamental que aconsegueix la jove. En la seva estada a l'Àfrica, la Sandra descobrirà alguns valors essencials de la mà del seu pare.

El cas d'un nen de sis anys que havia estat enganyat per destinar-lo a la venda d'òrgans al mercat negre, i un nen somali de 15 anys violat sistemàticament pel seu oncle, un senyor de la guerra, que va fugir i va aconseguir arribar a les Canàries prostituint-se per reunir els diners necessaris per pagar la pastera són les històries reals en què es basen les històries d’Adú.

No obstant això, les històries van ser tractades perquè tots dos es trobessin enmig del camí i compartissin part de les seves vivències, la qual cosa resulta un dels punts més tendres de la cinta. La compenetració entre l’Adú i en Massar (Zayiddiya Disssou i Moustapha Oumarou) és el reflex de la felicitat que irradien dos nens en una situació depriment. Sense aquest punt que endolceix la trama, la pel·lícula s'hauria tornat massa desmoralitzadora.

La pel·lícula està plena de realisme i cruesa que arriba a causar una sensació d'empatia en l'espectador amb els protagonistes de la història, i que de vegades frega l'angoixa. I enmig de tota aquesta duresa, l’Adú es mostra tal com és, un nen, que creu que els diners es fan amb màgia i que la seva única preocupació és menjar, i si pot ser, xocolata.

El film, que arriba en un moment delicat en la societat espanyola, explica d'una manera molt especial aquestes tres històries unides per un eix central, en què cap dels protagonistes sap que els seus destins estan condemnats a creuar-se i que les seves vides ja no tornaran a ser les mateixes.

Moustapha Oumarou, que debuta al cinema, i els actors Nora Navas (Dolor y gloria), Miquel Fernández (Legado en los huesos), Ana Wagener (Durante la tormenta) i Jesús Carroza (La peste) completen el repartiment d'aquest drama tan actual.