La Lis és una adolescent que somia convertir-se en artista de circ i sortir del seu poble, encara que sap que per aconseguir-ho haurà d’enfrontar-se durament amb els seus pares. És estiu i la Lis es passa el dia jugant als carrers de la vila amb les seves amigues i flirtejant amb el seu xicot, uns anys més gran que ella. La manca d'intimitat i el xafardeig constant dels veïns obliguen la Lis a portar aquesta relació en secret perquè els seus pares no se n'assabentin. Però aquest estiu idíl·lic arriba al final i, amb l'inici de la tardor, la Lis descobreix que està embarassada..

L'òpera prima de Lucía Alemany transmet veritat gairebé documental dins d'una ficció sobre les tempestes adolescents, rodada al seu propi poble
i amb el suport de The Screen

Lucía Alemany té un cos fibrós, àgil i musculat, treballat en els seus anys d'aprenentatge en una escola de circ de Barcelona. El seu rostre transmet alegria i entusiasme, i conserva una mica d'ingenuïtat infantil. Potser és coincidència, perquè la protagonista de la seva primera pel·lícula és una noia que encara no ha arribat a l'edat adulta, comença a descobrir la seva sexualitat i somia sortir del seu poble per estudiar tècniques acrobàtiques a la Ciutat Comtal: l'encarna la debutant al cinema Carmen Arrufat, elegida a través de càstings, amb un rostre que destil·la la noblesa, el pudor i, alhora, la inconscient rebel·lia de la joventut. Per això no és estrany que l'òpera prima d'Alemany es tituli La innocència, perquè el seu personatge central la malbarata, la reflecteix i la contagia a tota la pel·lícula. El film, que va comptar en el seu desenvolupament amb el suport del programa The Screen de l'Escola de Cinematografia i de l'Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM), competeix en la secció New Directors de la 67a edició de Festival de Sant Sebastià.

Rodada en el mateix poble valencià on viu Alemany, amb els seus veïns convertits en extres i actors esporàdics, La innocència retrata a la perfecció, amb detalls naturals, la vida en una petita localitat llevantina, amb les seves revetlles, les seves processons, els banys a la piscina municipal i les seves colles de veïnes assegudes al carrer, a l'estiu, a la fresca. Aquest mateix veïnat és testimoni, no sempre silenciós, de tot el que s’esdevé al municipi, i es converteix en censurador dels actes aliens i en propagador de notícies/xafarderies. En un microcosmos així, les dissidències, les alternatives i les extravagàncies, fins i tot algunes modernitats, són censurades durament. I tot això, més el plus d'un masclisme alimentat durant segles a Espanya, llasten la llibertat, el vol, les ganes de créixer i l'espontaneïtat de joves que encara conserven el valor que dona títol a aquesta pel·lícula.

Filmada a força de nombrosos plans seqüències, a La innocència la càmera semidocumental de la seva directora -que admet la seva admiració per Fish Tank, d'Andrea Arnold- estima la seva actriu principal, acaricia el seu rostre i captura la puresa de la seva mirada, plena d'expressivitat i vida, tot això que el temps s'encarregarà d'anar canviant i enfosquint. És aquest rostre de la jove Arrufat -que com reconeix, Alemany, recorda el d'Adèle Exarchopoulos, sobretot a La vida de Adèle -el mirall on s'estavella una trama que exposa problemàtiques familiars, adolescents i socials que encara segueixen estant desgraciadament candents en la societat espanyola, i no només rural. Serveixi com a exemple la falta de comunicació de la protagonista amb els seus pares -encarnats per uns, com sempre, magnífics Sergi López i Laia Marull-, ja que prefereix explicar un gran secret que l’afligeix a ​​la mare d'una amiga abans que a la pròpia.

Alfonso Rivera – Cineuropa.org