EL REFLEJO DE SIBYL

Títol original: Sibyl Direcció: Justine Triet Guió: Justine Triet, Arthur Harari (diàlegs: David H. Pickering) País: França Durada: 100 min Any: 2019 Gènere: Drama psicològic Interpretació: Virginie Efira, Adèle Exarchopoulos, Gaspard Ulliel, Sandra Hüller, Niels Schneider, Laure Calamy, Paul Hamy, Arthur Harari, Adrien Bellemare, Jeane Arra-Bellanger... Fotografia: Simon Beaufils Distribuïdora: Karma Films Estrena a Espanya: 10/01/2020

No recomanada per a menors de 16 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

La Sibyl és una terapeuta que decideix tornar a dedicar-se a la que és la seva veritable passió: l'escriptura. Per poder fer-ho deixa de veure tots els seus pacients, i això li permet poder centrar-se en les històries que vol escriure. No obstant això, la seva tranquil·litat es veu trastocada amb la trucada de la Margot, una jove actriu de vida tumultuosa que suplica veure-la. L'escriptora ho accepta, sense sospitar que les revelacions de la seva nova pacient estan a punt de canviar-li la vida per sempre.


(FilmAffinity.com)
CRÍTICA

 

Justine Triet signa una cinta molt rica, lúdica i cruel, entrellaçant temàtiques i miralls il·lusoris al voltant d'una excel·lent Virginie Efira

Desitjos, debilitats, relacions de força, realitat i fantasia, sinceritat i dubtes, creació i secrets: gràcies a una espiral vertiginosa, seductora i perillosa, la cineasta francesa Justine Triet s'ha propulsat amb una gran ambició narrativa fins al Festival de Canes, on competeix per primera vegada amb El reflejo de Sibyl. Jugant amb la seva particular subjectivitat en la fina línia que separa la comèdia i el drama (una frontera que ja va explorar, per vessants molt diferents, a La batalla de Solférino i Los casos de Victoria), la realitzadora teixeix un fil d'Ariadna al voltant de la qüestió de la identitat, creant una successió de nines russes que es van tancant en si mateixes amb una gran virtuositat a mesura que avança la trama, que els personatges s'entrecreuen i que el passat entra en ressonància amb el present.

Dit així, pot semblar ben complicat, però la cineasta esquiva l'obstacle sense cap dificultat, ja que no només es decanta per una gran longitud d'ones per injectar humanitat en qualsevol situació, sinó que també sap situar-se amb prestesa a una distància lleugerament humorística, sense dubtar tampoc de carregar els clixés quan cal. I per aconseguir-ho, compta amb una actriu principal, la belga Virginie Efira, la força i fredor superficial de la qual dissimulen una profunda plasticitat i intensifiquen els deliris.

"És una embriaguesa sense perill". La Sibyl (Efira), que té dues filles i viu amb la seva parella, l’Étienne (Paul Hamy), ha pres una gran decisió: abandonar a poc a poc el seu gabinet de psicoanalista per tornar a l'escriptura de novel·les, una activitat que va deixar de costat fa deu anys. Aviat, només li queden cinc pacients; una d'elles és una jove, la Margot (Adèle Exarchopoulos), a la qual ha acceptat d'urgència i que es debat en el dilema d'avortar o no, i que la fascina cada vegada més, fins al punt que la Sibyl comença a transgredir la seva professió de terapeuta, gravant la seva pacient per després convertir-la en el personatge d'una novel·la. Cal dir que a la situació de la Margot no li falta suc: aquesta actriu està embarassada d'un actor famós, l’Igor (Gaspard Ulliel), amb el qual té una relació apassionada que l'ha ajudat a aconseguir el paper principal a Never Talk To Strangers , el nou film de la també cèlebre realitzadora Mika (l'alemanya Sandra Hüller), que resulta ser la parella oficial de l'Igor.

Malgrat les advertències del seu propi terapeuta (Arthur Harari, que va coescriure el guió amb Justine Triet), la Sibyl es va deixant portar per una situació que desperta els seus propis records (un amor apassionat i molt carnal amb en Gabriel, interpretat per Niels Schneider; el llast angoixant de l'alcoholisme heretat de la seva mare). Requerida d'urgència per la Margot, que ha avortat per després intentar suïcidar-se durant un rodatge a Stromboli, la Sibyl accepta el paper de consellera psicològica al plató, on la Mika ja està al corrent de la relació entre l’Igor i la Margot, però no pot "donar-se el luxe de tornar-se boja" ("Si no haguessis rodat tants plans, et destrossaria", etziba a la seva rival). L'amor-odi està en el seu cim durant el rodatge, però és la Sibyl qui perd el cap entre aquests freds monstres de cinema, acostumats a obrir-se pas i crear en un oceà de crispació, manipulació i sentiments...

Experta en l'art de divertir-se (sense caricaturitzar ni jutjar, però passant per la lupa els personatges i creant un lleuger efecte de deformació) amb les neurosis humanes, Justine Triet demostra un agut sentit de la narració de motius que s'encadenen amb enginy els uns amb els altres. La seva forma lúdica de treballar amb els comportaments estereotipats, evidentment, no s’ha de prendre en un primer grau, sota pena de perdre’s el que conforma la gran originalitat de la cineasta, aquesta veu sensible i lúcida que no tracta d'enganyar l'espectador, però que aconsegueix aprofundir amb veracitat en els afectes universals, sabent plenament que al final val més riure’s una mica de les pròpies llàgrimes.

Fabien Lamercier – Cineuropa.org

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: