En la cruesa més gran de la Primera Guerra Mundial, dos joves soldats britànics, en Schofield (George MacKay) i en Blake (Dean-Charles Chapman) reben una missió aparentment impossible. En una cursa contrarellotge, hauran de travessar el territori enemic per lliurar un missatge que evitarà un mortífer atac contra centenars de soldats, entre ells el germà d’en Blake.

2019.11.27 - El cineasta Sam Mendes i el seu director de fotografia Roger Deakins han creat una impressionant incursió en pla seqüència en territori de l'enemic durant la Primera Guerra Mundial

L'argument de 1917 és simple. Els soldats britànics Schofield (George MacKay) i Blake (Dean-Charles Chapman) són peons a qui el general Erinore (Colin Firth) encomana una missió impossible: introduir-se al territori ocupat pels alemanys a França. Han de lliurar en mà un missatge que evitarà la mort de 1.600 soldats, entre els quals hi ha el germà d’en Blake. L'execució de la història és sublim i la cinematografia és excel·lent.

El director Sam Mendes s'ha valgut del talent del cinematògraf guanyador de l'Óscar Roger Deakins per gravar la incursió en una seqüència contínua. Com passa a La Soga, d'Alfred Hitchcock, i Birdman, d'Alejandro G Iñárritu, hi ha diversos talls imperceptibles. És un esforç molt ambiciós, ja que l'escenografia inclou diversos escenaris: trinxeres que alberguen centenars de soldats britànics, cadàvers en paisatges fangosos, carcasses d'animals devorats per les rates, una granja amb vaques, aigües perilloses, amagatalls subterranis, un comboi a la carretera i el sagnant camp de batalla. Els alemanys sobrevolen la zona amb regularitat. La càmera segueix els homes, i de vegades corre davant d'ells amb la rapidesa d'un combat aeri. La decisió de gravar una seqüència contínua significa que els directors es van assegurar que les rates, els actors i els avions es sincronitzessin. El nivell de planificació és similar al d'un pla de batalla.

La pel·lícula salta d'un nivell a un altre com si fos un videojoc, cada secció té una mirada diferent, un nou conjunt de problemes i esdeveniments inesperats. La cinematografia és immersiva. L'escenografia fa que les localitzacions semblin naturals i el vestuari va d'impecable a llardós. Fa la impressió que els fets ocorren per casualitat més que per un rodatge calculat al mil·límetre. 1917 té l'energia i estructura episòdica de pel·lícules de persecucions i baralles, com Operación dragón, Apocalypto i Hijos de los hombres.

És un altre notable repàs a la Gran Guerra, després del documental They Shall Not Grow Old, de Peter Jackson, on va seleccionar material d'arxiu, el va restaurar en color i va alterar el nombre de fotogrames per segon per adaptar-lo als gustos moderns. 1917 comença com una pel·lícula que només podia fer-se usant tecnologia actual per fer retrocedir un segle l'espectador. Hi ha una gran tradició de pel·lícules bèl·liques que treuen el millor dels cineastes, permetent travessar les fronteres tecnològiques i Mendes s'uneix a aquest club. De fet, és el seu millor treball.