En Juan (Mario Casas), pres en tercer grau i pare de família, aconsegueix un permís per assistir a la comunió de la seva filla a Sevilla. Però la mort accidental de la nena destapa tot un entramat de corrupció policial i narcotràfic, i el cas acaba en mans de l'Eli, una inspectora que haurà de bregar amb els recels d'un sector de la policia i del pare de la petita, que vol fer justícia pel seu compte.

2019.09.27 - Després de la seva carrera als Estats Units, Paco Cabezas torna a la seva Sevilla natal amb un fosc i superdramàtic thriller sobre rancors veïnals, sagues familiars, màfies andaluses i corrupció policial

El cineasta sevillà Paco Cabezas no és profeta a la seva terra. Encara que en els seus començaments professionals, amb el curtmetratge Carne de neón (2005) -cinc anys més tard reconvertit en llarg-, va collir cert respecte mediàtic, el públic espanyol mai li ha estat gaire favorable. Abans havia facturat el seu primer llargmetratge, el terrorífic Aparecidos, rodat a l'Argentina, i després el director es va consolidar a Los Angeles, on ha signat dos films protagonitzats per estrelles de Hollywood com Nicolas Cage (Tokarev) i Sam Rockwell (Mr. Right), i diversos capítols de les telesèries Penny Dreadful, Dirk Gently, Into the Badlands, The Strain i Fear the Walking Dead. Ara el productor Enrique López Lavigne l'ha convidat a tornar a la seva Sevilla natal per facturar Adiós, drama violent i tèrbol que protagonitzen Mario Casas, Natalia de Molina, Ruth Díaz i Carlos Bardem i que ha tingut la seva estrena mundial en el 67è Festival de Sant Sebastià, dins de la gala RTVE.

Casas i Díaz ja havien treballat amb Paco Cabezas a, respectivament, Carne de neón i Aparecidos. El primer encarna a Adiós -el guió del qual han escrit Carmen Jiménez i José Rodríguez- en Juan, un home que està pagant a la presó un error del passat. La segona interpreta en el film l'Eli, una policia que investiga un crim -amb corrupció al fons- als barris més desfavorits de Sevilla. Quan la tragèdia familiar sacseja en Juan, aquest, buscant venjança, s'interposarà enmig del camí d'ella.

La pel·lícula, crua, fosca i de nerviosa factura -on no falten els plans alentits per subratllar el dramatisme d'algunes de les seves escenes d'acció-, submergeix l'espectador en un brut i tenebrós submon de traficants, delinqüents i ambiciosos personatges sense escrúpols. L'agressivitat, la ràbia i la sang es respiren, gairebé s’oloren. I la necessitat dels seus personatges de descobrir veritats, venjar ofenses, redimir-se i poder acomiadar-se d’un ésser estimat esperonen una trama que, en el seu desenvolupament, resulta confusa i precipitada.

Amb música flamenca, dividida en tres capítols i rodada en escenaris reals que recorden lleument aquell cinema quinqui que es va rodar a Espanya durant els anys setanta i vuitanta del segle passat, Adiós retrata així mateix dones fortes i braves que han d'afrontar les seves mancances, governar una família salvatge i acceptar la més dolorosa de les pèrdues.