“Staff Only”: només som turistes

Neus Ballús es confirma com una de les directores nacionals de referència després del sorprenent debut que va ser La plaga, ja fa sis anys. A Staff Only [...] la catalana viatja al Senegal per explicar-nos una història de maduració agredolça
[...]

I què tal? A Staff Only, Neus Ballús, directora, muntadora i coguionista (al costat de Pau Subirós, amb qui treballa habitualment), porta a terme un solvent exercici d'intel·ligència cinematogràfica a partir d'una premissa a priori senzilla. Aquesta és, en principi, una història de maduració personal estructurada al ritme dels desacords entre un pare i una filla que, per a més inri, passa per l'emocionant edat de les primeres vegades. El Manel sembla haver estat més aviat absent de la vida de la Marta, de manera que, quan aquest posa límits a les ànsies d'exploració de la seva filla, les seves prohibicions es tornen objectius de forma automàtica: és a dir, des de separar-se del grup durant les excursions fins a beure un miserable mojito al costat de la piscina. Per a la noia, el seu pare representa un captor indesitjat abans que un adult responsable, de manera que qualsevol intent de reconciliació és rebut posant els ulls en blanc. Aquests gestos adolescents podrien resultar gairebé paròdics, però aquesta no és la intenció de Ballús, que aposta sempre pel retrat empàtic i, per tant, ple de grisos, abans que per la simple paròdia d'aquest desdeny tan pueril.

D'aquí, la seva decisió de treballar majoritàriament amb actors no professionals, que ens deixa amb interpretacions tan genuïnes com la de la protagonista Elena Andrada. L'únic actor, Sergi López, per la seva banda, torna amb naturalitat a aquell paper de català informal i benintencionat al qual ja ens té acostumats. La direcció de fotografia de Diego Dussuel compleix, prioritzant els rostres dels actors (de vegades fins i tot pressionant-los en els primers plans) en una posada en escena de tall realista, que evita aquell color ocre tan trillat en el nostre imaginari quan pensem en aquest concepte globalitzant que és "Àfrica".

La Marta, de fet, pensa molt en Àfrica o, almenys, en el que ella creu que és. Hi pensa quan es troba atrapada enmig d'un ridícul espectacle de dansa tradicional per a turistes, o quan se li prohibeix sortir a la platja davant de l'hotel a nedar. La noia, conscient que viu en un univers d'encant prefabricat per al delit de l'occidental corrent, intenta escapar de totes les formes possibles cap a l'experiència "real" de la vida local. En Khouma, per a ella, no és només un interès amorós, sinó que representa també totes aquelles vivències que li han estat negades pel fet de ser una turista rasa. El que no sap és que, amb les seves ànsies de familiaritzar-se amb un entorn que li és aliè, en el fons, està repetint el mateix comportament del turista mitjà que tant detesta. Part del seu procés de creixement, doncs, consistirà a aprendre que l'experiència local no pot atresorar-se, com els colons guardaven les seves relíquies més exòtiques, sinó que consisteix a aprendre a mantenir límits amb llindars que no han de ser traspassats. Perquè madurar també pot ser esdevenir un bon turista.

Aquesta és una història que podria haver estat explicada des del mer retrat psicològic, i la veritat és que el component naturalista no hi falta. Però Ballús incorpora una altra dimensió de la mirada en el seu joc: els vídeos que en Khouma està muntant per regalar als turistes del seu grup com a record de les excursions del viatge. En un moment de la pel·lícula, el guia li ensenya a la Marta el seu mètode secret: retallar els fragments de vídeo on se'ls veu cansats, avorrits i enfadats, per construir, mitjançant l'edició, una història falsa però perfecta. Per als occidentals, "Àfrica" ​​també és una mica això: una idea de continent mig desconegut, fet a trossos per les notícies que ens arriben. Lluny d'una realitat rica i multicultural, que possiblement mai aconseguirem agafar, Àfrica encara ens és un nom propi, generalitzat i falsejat per una mirada postcolonialista i fal·laç.

Mariona Borrull – Fotogramas.es