“Bienvenidos al barrio”: París je t'aime
Amb l'aval dels gairebé cinc milions d'euros recaptats a França, Bienvenidos al barrio s'estrena a Espanya després de passar per Grècia, Portugal i Itàlia. I és que la cinta gal·la honora la picaresca que tant agrada als països del sud d'Europa. Gairebé 500 anys després de les primeres edicions de La vida de Lazarillo de Tormes seguim sent així.
La pel·lícula és una mordaç sàtira cap al món de les relacions laborals. Centra la seva mirada en com alguns empresaris fan tot el possible, mitjançant la picaresca, per eludir les seves responsabilitats fiscals. També és una cinta que ens parla de la precarietat laboral, dels falsos contractes i de la desigualtat salarial.
Una altra de les temàtiques tractades amb bastanta gràcia és l'escala social que ocupa cada individu segons la zona de París on resideixi. Això ens fa recordar amb força la comèdia italiana Como pez fuera del agua, de la qual vaig parlar el passat mes de maig. En aquella també es feia èmfasi en els diferents llocs d'esbarjo, en els desiguals automòbils utilitzats, o en el dispar llenguatge dels personatges segons fos la seva classe social. Tot això convergeix en l'atracció mútua d’aquests elements.
Mohamed Hamidi enfoca la seva mirada, des de la comèdia, en els molts problemes que hi ha a la França actual. La cinta ens parla de l'exclusió social, de la diferència de classes i sobretot de la forta pressió migratòria existent al país gal. El to còmic s'agraeix. Però no tant que es porti tota la situació a la caricatura.
És cert que parlem d'una comèdia feel-good i per tant el to burleta és adequat. Però també és veritat que el mon Disney que reflecteix el cineasta poc té a veure amb la realitat. Cal dir que aquesta espècie d'idealisme edulcorat pel qual transita la història es fa funcional a través dels hilarants personatges representats.
Gilles Lellouche està esplèndid en el seu paper d'empresari sense escrúpols. No obstant això, desperta certa tendresa amb la seva matusseria emocional. L'altre treball important és per a Malik Bentalha, que interpreta amb encert un tímid amfitrió de la barriada marginal parisenca. De la resta del repartiment coral destacaria l'actriu gal·la Camille Lou (¡Cásate conmigo, por favor!).
[...] En el capítol d'avui dedicat als crims traductors... nova cagada. A Espanya, hem passat de Jusqu'ici tout va bien a Bienvenidos al barrio ?? El pòster tampoc ajudarà a la promoció del film francès. No obstant això, en la part tècnica, ens trobem amb un encantador pla zenital sobre la capital francesa amb el qual es tanca el film. Com diria l'amic Humphrey Bogart: "Sempre ens quedarà París". Bienvenidos al barrio és en definitiva una comèdia amable, ben realitzada i que mostra de manera encertada els prejudicis del xoc de cultures. No parlem d'una obra major, però si d'una pel·lícula acurada que demostra una recuperació del cinema francès aquest any 2019.
Miguel Pina – Cineycriticasmarcianas.com |