L'estigma de la pobresa

Una història d'amor (im)possible que té un dels seus eixos en el valor i el sentit dels objectes més enllà del físic, conformant amb aquests un bellíssim sentit metafòric

Malgrat el seu molt emocionant final, a The Lunchbox, celebrat debut de l'indi Ritesh Batra el 2013, li sobrava delit en la seva pròpia sistemàtica, reiteració de text i edulcorant visual. Però la pel·lícula va triomfar a mig món, tant en festivals com en sales de versió original, entre aquest ampli arc de públic que busca exotisme, tendresa i bon rotllo en històries que, massa vegades, prefereixen no complicar-se la vida per no embolicar les fèrries conviccions del seu espectador natural.

No obstant això, algú al Regne Unit va saber veure que amb un consistent material de partida, en aquest cas la magnífica novel·la de Julian Barnes El sentido de un final, en el seu estil podia haver-hi el perfecte executor d'una història d'aspecte assossegat però de perillós foc interior, al voltant de la memòria i la recança, del remordiment (o la manca d'aquest) i la pèrdua. Un treball d'encàrrec, amb menys recorregut popular que The Lunchbox, potser perquè era un relat més aspre, que va ampliar el marc d'acció d'un cineasta nascut i criat a Bombai, però forjat cinematogràficament a Nova York, coneixedor per tant de la cúspide i de la bassa social.

I a aquesta dualitat de registres i de desenvolupament, el de la classe benestant de l'Índia i el de la classe baixa, el de la llar amb criada i el del casot i l'anar tirant, ha dedicat Batra el seu tercer projecte, aquest més personal: la molt bonica Tu fotografía, en aparença en la línia de The lunchbox, però bastant més complexa i menys mel·líflua. Com el seu debut, assentat en una relació a distància de missatges a través de la tartera del títol, Tu fotografía, una altra història d'amor (im)possible, té un dels seus eixos en el valor i el sentit dels objectes més enllà del físic, conformant amb aquests (amb la foto, amb la beguda de cola) un bellíssim sentit metafòric, ampliat a més per la bona feina de Batra, també guionista, amb les el·lipsis (mai hi ha explicacions dobles), amb el retrat dels personatges secundaris en tot just uns esbossos (l'àvia, els amics d'ell), i amb els silencis i mirades.