“Lola i els seus germans”: Els conflictes quotidians amb la família

L'escriptor David Foenkinos té facilitat per narrar petites històries de la quotidianitat. Al cinema, l'autor va debutar amb l'estupenda La delicadeza i després va continuar amb l'àcida Algo celosa. Un cop més, Foenkinos delega la tasca de direcció en Jean-Paul Rouve, com ja va fer amb Los recuerdos, per escriure el guió de Lola i els seus germans, que també protagonitza Rouve juntament amb José Garcia i Ludivine Sagnier.

Lola, Benoît i Pierre són germans. En Benoît és el més gran, en Pierre és el mitjà i la Lola és la petita. El gran i el mitjà no tenen bona relació i moltes vegades és la petita qui fa l'equilibri entre tots dos. En Pierre treballa per a una empresa, dedicat a enderrocar edificis antics, arriba tard al casament d’en Benoît, que es casa per tercera vegada, i això provoca una nova discussió familiar. La Lola, d'altra banda, és advocada i comença a sortir amb en Zoher, que acaba de divorciar-se. Tots tenen problemes, però els germans, malgrat tot, mantenen una bona relació.

Costumisme familiar a la França de províncies
Aquest cop, Foenkinos ha escrit un guió original, ja que La delicadeza o Algo celosa eren adaptacions de les seves novel·les. Com va succeir amb Los recuerdos, Lola i els seus germans se centra a retratar les relacions familiars, s'evita qualsevol tipus d'esdeveniment o dramatisme, només el casament de l'inici és l'únic que "trenca" la quotidianitat d'una trama l’objectiu de la qual és narrar històries costumistes, del dia a dia, amb diversos rerefons profunds com poden ser la desocupació a mitjana edat, la solitud i incomunicació, la impossibilitat de tenir fills biològics i decidir adoptar, la diferència d'edat en relacions de parella, la inestabilitat emocional, les pressions per tenir fills o la crisi econòmica.

Són temes del dia a dia que Foenkinos i Rouve gestionen de manera molt afinada, no hi ha una nota discordant ni tampoc un missatge que alci la veu de forma estrident. El resultat és una pel·lícula que es gaudeix pausadament, observant la quotidianitat de la vida, cosa que pocs llargmetratges actuals ofereixen. No és un cant al dia a dia, però sí que és un quadre molt encertat de les relacions familiars.

Bona química d'actors
Tot això per un guió d’uns autors conscients de l'abast de les seves ambicions amb la cinta. També per l'estupenda tasca interpretativa, Jean-Paul Rouve té molt bona química amb José Garcia i Ludivine Sagnier. Potser, els personatges millor perfilats són els de Garcia i Sagnier, en plasmar problemes més complexos que el fill gran. Això sí, el fet que siguin uns personatges molt realistes implica que siguin molt humans, amb les seves virtuts i defectes, com la mateixa gent.

Un altre encert de Foenkinos, el segon de l'any, ja que és l'autor de la novel·la La biblioteca de los libros rechazados, l'adaptació cinematogràfica de la qual va anar a càrrec de Rémi Bezançon i en la qual l'escriptor no va estar implicat.

Lola i els seus germans potser s'hauria d'haver titulat d'una altra manera, ja que tots tres són enters protagonistes d'una pel·lícula lleugera que té interessants temes de rerefons. Una proposta d'aquestes que es veuen cada vegada menys als cinemes i que són un delit per a aquells espectadors que busquen un punt intermedi entre el cinema d'autor i l'èxit comercial.

El millor: Les històries de José Garcia i Ludivine Sagnier.

El pitjor: Li falta aquesta espurna i ambició que sí que van tenir La delicadeza o Algo celosa.

Miguel Ángel Pizarro – Ecartelera.com