2019.01.31 – “El català Carles Marqués-Marcet tanca la seva trilogia sobre el desamor en les relacions de parella amb una ficció sobre la vertiginosa experiència de la maternitat i paternitat”

El quart llargmetratge del director espanyol Carlos Marqués-Marcet, Els dies que vindran, ha tingut la seva estrena mundial a la Competició Tiger del Festival de Rotterdam. La seva nova pel·lícula plasma la presa de consciència de la maternitat i la paternitat en pares primerencs, documentant el procés d'embaràs real de l'actriu María Rodríguez (El ministerio del tiempo), amb la seva actual parella, David Verdaguer (Estiu 1993), fins al naixement de la seva filla Zoe. Si bé el film ofereix un seguiment detallat dels canvis físics que experimenta el cos de Rodríguez durant els pròxims nou mesos, Els dies que vindran no és un documental. Es tracta d'una ficció sobre la incomunicació entre éssers humans que el realitzador ha inserit en el si d'una parella d'actors que esperaven un nadó fora de la pantalla.

Els personatges d'aquest relat, coescrit a sis mans entre Clara Roquet (Petra), Coral Cruz (Morir) i el mateix Marqués-Marcet, no van ser construïts a imatge i semblança dels seus intèrprets. D'entrada, cap d'ells és actor professional com en la vida real. Al film, Verdaguer dona vida a un aprenent d'advocat anomenat Lluís. Mentre que Rodríguez encarna una periodista a la qual tots anomenen 'Vir'. La pel·lícula arrenca amb la notícia inesperada de l'embaràs de Vir. Els il·lusionats joves de trenta anys decideixen embarcar-se en l'aventura de portar el nen al món, ignorant la crisi que brollarà en el seu idil·li romàntic destruint-lo a poc a poc.

Els dies que vindran tanca la trilogia de Marqués-Marcet sobre el desamor i els perills de la convivència durant el prometatge que el cineasta va inaugurar amb 10.000 km, i va continuar amb Tierra firme. Ens trobem davant el final d'una trilogia que no només coincidia per la seva temàtica. L'element conductor dels tres volums sempre va ser l'actor fetitxe del cineasta: David Verdaguer. Aquest tercer tom és una reiteració del model narratiu dels dos anteriors. El film descriu el pas progressiu de l'eufòria inicial a la tragèdia imminent. Una odissea sobre l'auge i la caiguda de l'amor que ja vam conèixer a través del sofriment d'una relació a distància a 10.000 km, o en l'allunyament emocional de les protagonistes de Tierra firme després de l'embaràs d'una d'elles.

Els personatges de Marqués-Marcet no són abatuts per la desesperança, tot i que les situacions límits a què s'enfronten indiquin el contrari. Malgrat el pòsit tràgic, que es sedimenta dia rere dia asfixiant la relació, la pel·lícula respira cada vegada que Vir es refugia veient les cintes VHS del dia del seu naixement. Es tracta de gravacions domèstiques del part de la mare de l'actriu que el cineasta ha inclòs en el seu llargmetratge a mode de reflexió sobre el cicle de la vida, desdibuixant, un cop més, els límits entre la ficció i la realitat.