Una ànima nua per les seves cançons
De la mà del diverses vegades nominat als Oscars Ethan Hawke, arriba a la gran pantalla la colpidora i atractiva història de Blaze. Produïda per Ansgar Mitjana / Village Studios, distribuïda per IFC Films i escrita per Sybil Rosen i Ethan Hawke, Blaze ens narra la vida del cantant i compositor Blaze Foley, des d'una joventut on comença a escriure les seves primeres cançons inspirades en el seu amor cap a la jove Rosen, fins a la seva maduresa i descens als inferns quan aquest finalment aconsegueix triomfar en la música i es perd pel camí.
El llargmetratge, llorejat al festival de Sundance, ens introdueix i avança en la trama amb una curiosa i constant anada i vinguda a tres temps diferents. Un present, des d'on un narrador en primera persona articula i explica la història, un passat més llunyà que mostra els feliços inicis de Blaze i un altre passat intermedi entre aquests dos, on el músic comença a veure la seva vida escapar-se entre les cordes de la seva guitarra, mentre toca en un bar davant d’un públic escàs.
Amb aquesta breu descripció, el film nord-americà pot semblar la típica pel·lícula de músic que comença del no-res i a poc a poc amb treball i sacrifici arriba al cim, però res més lluny de la realitat. Blaze s'endinsa molt més en la idea com a poeta o fins i tot filòsof, que pot representar aquest compositor de country / folk, que en la superficial faceta que moltes vegades pot suscitar pel fet del convertir-se en un artista famós i d'excessos. Així, em vinc a referir que, després de la ruda aparença del nostre protagonista, hi ha tot un entramat de sentiments a flor de pell i talent innat per, més que ser un cantant, actuar com a un veritable orador sobre l'escenari, amb reflexions que realment faran meditar sobre el que s'ha escoltat.
“I'm So Lonesome I Could Cry, 5 minuts abans de ser escrita, on era? Un cop esta en l'aire, és com si sempre hagués estat aquí. No pots imaginar un món sense aquesta melodia, és com els nadons”, explicava Blaze, mostrant que era més que una veu càlida i uns dits àgils sobre el seu instrument.
A més d'això, el llargmetratge ens mostra la corrupció d'una ànima nua per les seves cançons, a través d'un procés de demonització on bondat, amor i magnetisme passen a convertir-se després del seu desgast per la vida en desarrelament, alcohol i dolor. Se'ns descriu d'una manera sensible i commovedora la involució cap als abismes que Blaze Foley paga per la dubtosa glòria d'arribar a viure de la música. Un recorregut on es deixa en el camí el que possiblement més estima, la seva dona.
Un personatge veritablement carismàtic i una història tan plena de matisos com mostres d'amor per la vida, són la carta de presentació i punts forts d'aquesta pel·lícula. Blaze és una història que s'escapa de clixés gastats i d'arguments ja vistos, és un film que a més d'aportar una reflexió sobre la recerca de la felicitat, és, sota el teló d'aquesta bohèmia i folk dels Estats Units dels 90, estèticament preciosa de veure.
Adrián Gámiz – Nostromomagazine.es |