Així és 'Dolor y gloria', la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar

Fa 32 anys, Pedro Almodóvar va dirigir La ley del deseo, on Eusebio Poncela interpretava un director de cinema on el seu treball es veia alterat per una tòrrida història sexual. Sense saber-ho, Almodóvar començava una trilogia que seguiria el 2003 amb La mala educación i que finalitza ara amb Dolor y gloria, la més bella i crepuscular de totes tres. Hem de prendre-la com una història amb aires autobiogràfics, que també tracta d'un director de cinema, Salva, interpretat per Antonio Banderas, disposat a liquidar deutes amb totes les portes obertes del seu passat. Sense fer-ne spoiler i sense amargar-vos l’emoció de veure-la per primera vegada, aquests són alguns dels motius pels quals pensem que és una preciositat de pel·lícula.

1. Un home que s'ennuega. No hi ha dubte que a Dolor y gloria Banderas és un alter ego de Pedro Almodóvar. Tant és així que fins i tot la casa on viu Salva és la casa d'Almodóvar. S'han reproduït al detall els mobles vermells de la cuina i els quadres. Banderas vesteix el mateix tipus de roba, les sabates, els polos de colors, i fins i tot llueix aquest cabell embullat i grisenc. Però el seu clon està afectat de diversos mals: té mal d'esquena i migranyes, als seus gairebé 60 anys és addicte a l'heroïna i cada dia es prepara un còctel de pastilles esmicolades barrejades amb iogurt. I se li ennuega el menjar contínuament, com si s’hagués d’ofegar.

2. El cant de les bugaderes. La història està plena de paisatges de la infància que tornen a la memòria del personatge. De fet, la pel·lícula comença amb una escena al costat del riu, on unes bugaderes amb davantals florejats estenen els llençols mullats, mentre van entonant una cançó que diu "Siempre a tu vera, a tu vera, a tu vera...". És aquí on apareix Rosalía, incitant el cant espontani. I aquí hi ha Penélope Cruz, amb un barret de palla, ensenyant-li a Salva nen com neden els peixets saboners sota l'aigua.

3. Reconciliar-se amb el passat. L'últim film d'Almodóvar és la història d'un home i els seus passats. Els records d'infància a Paterna, en una casa subterrània amb les parets emblanquinades. La florida del desig davant la imatge d'un jove paleta rentant-se, nu, al pati de casa seva, entre els geranis vermells. Els cinemes d'estiu, que feien olor sempre dels orins dels xavals que pixaven entre els arbustos. Els anys al seminari, amb pantalons curts i mitjó alt, que ens recorda, de forma subtil, els dos nois de La mala educación. I altres històries d'amor i droga, de la joventut en el Madrid dels 80.

4. Amortallar una mare. A Dolor y gloria Almodóvar torna a mostrar l'amor a una mare, espectral i tendra. Una mare interpretada per dues actrius. Quan recorda és Penélope Cruz, amb vestits vermells i aquest abrivament que ja vam veure en la Raimunda de Volver. En la vellesa és Julieta Serrano, reposada, lliure dels esforços, asseguda en una butaca desembullant rosaris vells. Té dos moments meravellosos. Un, quan explica que la veïna morta l'ha visitat en somnis. Un altre, quan li explica al seu fill com vol que l’amortallin. "Si per enterrar-me em lliguen els peus, tu me'ls deslligues. Allà on vaig, vull arribar-hi lleugera".