“Green Book”: Viggo Mortensen i Mahershala Ali roben rialles i cors

El primer drama de Peter Farrelly causa sensació en la seva premiere mundial i apunta als premis de l'Acadèmia.

Peter Farrelly, una de les dues meitats del tàndem que va fer possible clàssics del gènere com Dos tontos muy tontos, Algo pasa con Mary i Yo, yo mismo e Irene, s'ha independitzat de la unitat familiar per estrenar-se amb un drama després de 25 anys dirigint escatològiques comèdies que han posat a prova els límits de l'audiència. El resultat, per a sorpresa dels més escèptics, ha estat un èxit rotund. Green Book ha causat sensació entre els assistents al Festival de Toronto, escenari de la presentació mundial d'una pel·lícula que havia passat completament desapercebuda en els circuits de la indústria i la cinefília fins que fa unes setmanes ensenyava el seu primer i suggerent tràiler. Ara, els bons presagis s'han confirmat i la comèdia dramàtica està destinada a ser un dels grans crowdpleasers dels propers mesos.

Viggo Mortensen i Mahershala Ali són els grans protagonistes d'una història ambientada al 1962, quan un italoamericà malparlat i violent és contractat per un refinat pintor afroamericà perquè l'acompanyi i el protegeixi durant el seu tour musical pels conservadors estats del sud dels Estats Units. No tenen res en comú, però l'amistat acabarà sorgint entre ells dos. Si el punt de partida sona antiquat, és perquè ho és, però el gran encert de Farrelly és que en tot moment és clarament conscient de la pel·lícula que està rodant. Green Book (un terme que fa referència a les guies de viatge que indicava als ciutadans negres en quins allotjaments dels estats del sud podien passar la nit) és una encantadora barreja de bons sentiments, un inspiradíssim sentit de l'humor i unes gotes de conflictes racials, que crea un còctel que segueix els passos marcats recentment per Criadas y señoras i Figuras ocultas, dues pel·lícules relegades a un segon pla per la crítica però que la indústria i el públic van portar a aconseguir un grapat de nominacions a l'Oscar i xifres milionàries a la taquilla.

El cineasta sorprèn amb el seu equilibrat joc de gèneres i el seu ritme endimoniat en aquesta història de dos pols oposats que acaben aprenent lliçons vitals de la persona que menys esperaven. Encara que parteix  d'arquetips més que trillats pel cinema de Hollywood, el llibret signat a sis mans pel director i dos dels seus col·laboradors (un d'ells fill en la vida real del personatge que interpreta Mortensen) està carregat de situacions efectistes, memorables diàlegs i petits detalls que roben el cor de l'espectador. Darrere de les càmeres, Farrelly aposta per un estil passat de moda que, però, encaixa a la perfecció amb el to i les intencions de la història.

L'arma secreta de Green Book està en els espectaculars treballs de la parella protagonista. L'actor fetitxe de David Cronenberg sorprèn amb el paper més divertit de la seva carrera, un pas més enllà en els estereotips dels italoamericans amb què Viggo Mortensen sembla passar-s'ho millor que mai. Mahershala Ali, acabat de sortir de l'Oscar de Moonlight i abans de convertir-se en el gran protagonista del retorn de True Detective, conquesta l'espectador amb un personatge en constant lluita contra si mateix (les seves aspiracions professionals i educació l'allunyen de la comunitat negra, però els blancs tampoc volen tenir res a veure amb ell en una època en què els drets civils dels negres eren encara una quimera) i que, malgrat el seu viatge emocional, sap mantenir el pols còmic al seu company de repartiment. La química dels actors és explosiva i està carregada d'humor, empatia i respecte. Com fan els seus personatges, l'espectador ha de deixar-se els prejudicis a casa, i deixar-se portar pel que li ofereixi Green Book. Fins i tot el més cínic ho agrairà.