OREINA (CIERVO)

Direcció i guió: Koldo Almandoz País: Espanya Durada: 87 min Any: 2018 Gènere: Drama Interpretació: Laulad Ahmed Saleh, Patxi Bisquert, Ramón Agirre, Iraia Elias, Erika Olaizola Música: Ignacio Bilbao Fotografia: Javier Aguirre Erauso Distribuïdora: Golem Distribución Estrena a Espanya: 28/09/2018

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en espanyol / Versió original en basc subtitulada en espanyol

SINOPSI

Diversos personatges viuen a la perifèria d'una ciutat, on es barregen l'urbà, la naturalesa i l'industrial. Allà es creuen diferents persones d'origen i procedència diversa. Dos germans que porten diversos anys sense parlar-se i comparteixen la casona familiar, una jove que passeja per la maresma, un guarda forestal amb una entrega total a la feina, una jove que aspira a canviar d'aires i fugir de la rutina.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

Si es pretén capturar l'essència de la vida d'una regió s'ha de retratar la seva gent, en totes les seves possibles aproximacions de la quotidianitat i de la seva existència connectada a la terra, amics, familiars, costums i arrels. Koldo Almandoz ha sigut molt conscient d'això en escollir els tres protagonistes d’Oreina, fragmentant les diferents realitats dels habitants d'una zona de la perifèria entre l'urbà i el rural, amb el dia a dia definit pel trànsit constant d'individus i per l’aclaparador paisatge natural dels aiguamolls. En aquesta fragmentació i a partir d'una observació gairebé documental durant gran part del seu metratge, el film revela els hàbits i les rutines de tres persones i les seves perspectives diferents de la convivència amb els altres i de la formació de vincles amb el lloc que serveix d'escenari als seus propòsits, penediments, conflictes sense resoldre i el pes del llegat, el significat del qual és molt diferent per a cada un d'ells.

Les arrels de Khalil es troben molt lluny d'aquest espai inhòspit en gran manera. En canvi el que veiem en ell és l'esforç incessant per integrar-se en la comunitat mentre sobreviu com pot amb els seus embolics per aconseguir diners, trobar intimitat en la noia que li agrada o haver d’enfrontar-se als abusos dels intolerants. El seu relat personal és una història d'esforç per la integració. Martín, un oriünd de la regió que es va escapar per viure la seva vida en els seus termes i progressar, forçat a tornar per les circumstàncies. Les possibilitats per a ell de realitzar-se estaven únicament en desfer-se del pes i les limitacions dels seus orígens. Ara ha de conviure amb el dolor del passat i una relació trencada amb el seu germà José Ramón, un caçador furtiu que no s'ha mogut del lloc –acceptant la seva identitat, però en conflicte permanent amb una societat canviant a la qual no és capaç mai d'adaptar-se del tot–. L'herència cultural, familiar i el seu significat personal són projectats a través d'aquest teixit narratiu per construir la dimensió social a la qual la pel·lícula aspira sense perdre l'aspecte humà i concret del seu plantejament naturalista.


És en la interacció entre els seus personatges on trobem el fonament d'aquestes ribes del riu, boscos, llogarets i llocs de pas de viatgers a les carreteres. Però és també a partir d'aquesta deserta zona, de les seves tradicions ja gairebé oblidades –de la memòria dels seus habitants, els seus moments de felicitat i tristesa viscudes en cases i horts confrontants– que perviuen entre els que hi resisteixen, on podem començar a entendre i a explicar el caràcter dels nadius d'aquesta àrea que representa una manera de viure en ple procés de desaparició i de transformació en una altra cosa, en alguna cosa impossible de pronosticar per l’extremadament mutable que resulta davant els canvis que ofereix el futur, davant els desafiaments que ofereix el present. Les imatges d’Almandoz connecten aquesta Euskadi moderna i cosmopolita de les seves grans ciutats i cinturons industrials amb una altra realitat que hi ha als marges, en plena crisi d'identitat. Una identitat que s'enriqueix amb l'aportació d'elements de cultures alienes, mentre es perd en el temps amb la despoblació, l'envelliment i la fugida d'emigrants a altres zones i països amb millors oportunitats. És així com Oreina configura una afable i gairebé nostàlgica mirada des de l'autenticitat de les seves localitzacions i la veritat que contenen les seves imatges a manera de finestra a la pròpia realitat. Una realitat en contínua metamorfosi malgrat la seva aparent invariabilitat.

Ramón Rey – Cinemaldito.com

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: