LES DISTÀNCIES

Direcció: Elena Trapé Guió: Elena Trapé, Miguel Ibáñez Monroy, Josan Hatero País: Espanya Durada: 100 min Any: 2018 Gènere: Comèdia dramàtica Interpretació: Alexandra Jiménez, Miki Esparbé, Isak Férriz, Bruno Sevilla, María Ribera Fotografia: Julián Elizalde Distribuïdora:  Sherlock Films Estrena a Espanya: 07/09/2018

Apta per a tots els públics  

Versió original en català i castellà

SINOPSI

Olivia, Eloi, Guille i Anna són quatre amics que viatgen a Berlín per donar una sorpresa al seu amic Comas que fa trenta-cinc anys. No obstant això, ell no els rep com esperaven i, a poc a poc, el grup es va desgranant. Durant el cap de setmana tots comencen a qüestionar-se el sentit de la seva amistat i s'enfrontaran a contradiccions del passat i a la decepció que suposa acceptar que la seva vida no és com esperaven quan eren més joves.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

‘Les distàncies’

Per a amants dels films generacionals amb un pòsit nostàlgic.

En la seva òpera prima, Blog (2010), Elena Trapé es va introduir en l'univers adolescent, en les seves ansietats i contradiccions a través d'aquest canvi de paradigma que va suposar l'entrada de les noves tecnologies en les relacions socials a l'institut. No obstant això, tot i les transformacions en la forma de comunicar-se, el sentiment de desorientació i confusió inherents a aquesta edat continuaven intactes com a testimoni d'una etapa vital en què es té massa ànsia per créixer el més ràpid possible. Els personatges de la seva nova pel·lícula, Les distàncies, es troben gairebé en el pol oposat: els agradaria retrotraure’s a un temps en el qual no tenien tantes responsabilitats i, se suposa, eren més feliços; sobretot, ara, que estan a punt d'arribar a una edat, els gairebé 40, que els obliga a replantejar-se què és el que han fet fins ara amb les seves vides i quin és el seu lloc al món. La directora tira d'alguns dels elements prototípics per intentar donar-los la volta i oferir alguna cosa completament diferent. En aquest sentit, utilitza el mecanisme narratiu dels amics que es retroben per acabar destapant les seves misèries, però ho fa a través d'una perspectiva completament inesperada, que entronca amb el caràcter de la proposta a l'hora de reflexionar al voltant de la incomunicació i la manca de connexió que hi ha entre les persones, per molts grups de WhatsApp que acumulem.

Així, aquesta reunió d'antics companys es veurà frustrada pràcticament des del principi, de manera que seguirem els itineraris dels personatges per separat, en un espai hostil com és la ciutat de Berlín, en la qual tots se sentiran encara una mica més perduts i totalment desconnectats de la realitat que els envolta, immersos en les seves pròpies obsessions. Trapé acosta la seva càmera als rostres d'aquest conjunt d'éssers erràtics, inspecciona cada detall, cada mirada, component una atmosfera que es va tornant cada vegada més opressiva i incòmoda, alhora que profundament introspectiva, creant una implacable crònica al voltant del desencís en l'edat adulta.

El millor: un excel·lent repartiment en el qual brilla Alexandra Jiménez.

El pitjor: que es perdi entre altres propostes en teoria més vistoses.

Beatriz Martínez – Fotogramas.es

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: