LA NOVIA DEL DESIERTO

Direcció: Cecilia Atán, Valeria Pivato Guió: Cecilia Atán, Valeria Pivato, Martín Salinas Països: Argentina, Xile Durada: 78 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Paulina García, Claudio Rissi Música: Leo Sujatovich Fotografia: Sergio Armstrong Distribuïdora: Golem Distribución Estrena a Espanya: 31/08/2018

Apta per a tots els públics

Versió original en espanyol

SINOPSI

Teresa (Paulina García) és una empleada de la llar de 54 anys. Tota la seva vida l'ha passat al costat d'una família que li ha donat feina, una llar i tot el que necessités. Ara, aquesta mateixa família es veu en l'obligació de vendre la casa i prescindir dels serveis de Teresa. Per a ella, la seva vida es troba sense rumb, així que decideix emprendre un viatge pel desert argentí que la portarà a redescobrir-se a si mateixa i a trobar el camí en la seva nova etapa.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

‘La novia deldesierto’ (Cecilia Atán, Valeria Pivato)


«Quin final tan tràgic!» exclama una senyora després del trist destí d'una gavina que s'ha estavellat contra el vidre del davant de l'autobús en què Teresa viatjava. Un epitafi que paradoxalment podria fer llum sobre el pas decidit de la protagonista en el que serà el seu nou lloc de treball; paradoxal perquè, en el fons, i després d'aquest avanç marcat per una rutina i un ordre prefixats i establerts durant anys, bé podríem estar davant l'amarg corol·lari d'una vida dedicada a un únic propòsit –així ho reflecteixen els flashbacks que Atán i Pivato distribueixen intel·ligentment al llarg de la narració central–. «Alguna vegada vas veure volar una gavina sobre el desert?» remata la senyora, fixant gairebé sense voler-ho una línia paral·lela entre l'animal i la protagonista, fora del seu hàbitat i destinada a vagar per uns paratges que precisament l'allunyen de l'hàbit quan oblidi la seva bossa a la camioneta d'un venedor ambulant.

Aquest recorregut, que sotmetrà Teresa a un èxode personal en terra de ningú –només l'esmentada Santa sembla personificar-se en un paisatge on és present sempre en boca tant d'aquells que l'habiten com dels que no–, aviat sembla prendre la forma d'una road movie on interioritzar el viatge no és sinó símptoma d'una transició a la recerca de l'última oportunitat; una recerca, però, no condicionada per la protagonista, l'únic objectiu de la qual sembla arribar al seu punt de destinació i tornar als seus quefers diaris, aquests que ha escomès durant anys cuidant tant de la casa com de la família on estava empleada. La trobada casual que sorgirà quan vagi a la recerca de Miguel, conegut a la zona com "El Gringo" després de deixar-se la bossa de viatge al seu vehicle, i ell decideixi ajudar-la a buscar-la quan s'adoni que les pertinences de Teresa no són on haurien de ser, donarà peu a un xoc invisibilitzat pel silenci al principi; Teresa, imbuïda encara pel seu propi univers, en el qual la interacció semblava mínima, decidirà eludir les temptatives de Miguel per establir alguna comunicació. Aquest xoc, que amb prou feines quedarà representat en el vincle forjat entre tots dos, es dedueix de dues personalitats diferents entre si: mentre Miguel no pot comprendre la seva vida sense el desplaçament com a manera de vida i els canvis que impliquen haver de moure’s d'un lloc a un altre, Teresa ha fet del seu periple un còmode reducte en el qual el mètode establert fixa les seves prioritats.

Cecilia Atán i Valeria Pivato ens submergeixen així en una crònica on la relació, que es va desentranyant de mica en mica, és el punt de fuga idoni per trobar-se un mateix, forjant un modest espai, i entenent l'efímer d'un procés que ha de ser tan mínim com personal. La descripció del susdit vincle, es reflecteix en les decisions formals preses, especialment pel que fa a la concepció del pla –en la forma d'empetitir la seva protagonista davant la immensitat de l'espai– i algun que altre joc focal. L’efimeritat que suggereix La novia del desierto és, a més, interpretada amb cura per una Paulina García que comprèn a la perfecció els clarobscurs del seu personatge i brilla amb llum pròpia; l'actriu xilena, destacada per rols com el de Gloria, demostra de nou que pot portar el pes d'un film, i ens regala un d'aquests caramels compostos amb una subtilesa i un tremp davant els quals no queda altra opció que descobrir-se per la perfecta harmonia amb què és conduït el personatge de Teresa.

Les cineastes saben, però, traslladar aquesta mateixa simetria amb què García acull Teresa, a un conjunt on el to sembla primordial, i que a La novia del desierto es destapa per compondre un microcosmos al qual traslladar amb delicadesa les notes d'una d'aquestes petites joies de la temporada, que aconsegueixen projectar un espai personal capaç d'envoltar l'espectador amb la subtilesa pròpia de qui sap el que té entre mans.

Ruben Collazos – Cinemaldito.com
 



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com