Assassins laborals d'elit

A través d'una posada en escena àgil el relat de Silhol sembla una pel·lícula de l’hampa

El fet que certes empreses tinguin un protocol d'actuació en cas de suïcidi d'un dels seus treballadors sembla el millor indicatiu que hi ha alguna cosa podrida a Dinamarca. I Dinamarca, en el cas de la interessantíssima pel·lícula francesa Corporate, és, més enllà d'una signatura concreta, el sistema. El sistema que permet estratègies de combat laboral, enginyades des de dalt per acabar quan convingui amb els de baix, o els del mig, i que converteix determinats treballadors del departament de recursos humans en assassins d'elit. Especialistes sense pistola, però amb silenciador, de màfies organitzades.

90.000 empleats té l'empresa fictícia de la pel·lícula de Nicolas Silhol, director i coguionista debutant. Ficció? Sí, però assentada en la realitat: en els mesos pels volts del rodatge de Corporate, la fiscalia francesa va demanar el processament de set exdirectius de France Télécom per "assetjament moral" i "desestabilització" dels seus treballadors. En tres anys s'havien suïcidat 60 treballadors. I la història de Silhol posa el focus en la part més interessant, ambigua i complexa del drama: en l'executora, en aquest cas dona, del pla concebut pels de més amunt. Una escala de submissions i tortura organitzada, sibil·lina i fantasmal, resumida en uns gràfics en PowerPoint encapçalats pels eufemismes "gestió del saber estar" i "corba d'emocions".

A través d'una posada en escena àgil, sense contrarietats formals que despistin la veritable essència de fons, amb música només en instants sense text, el relat de Silhol sembla una pel·lícula de l’hampa perquè amb tota seguretat ho és, amb els seus informadors a la policia, en aquest cas a la inspecció laboral, els seus càrrecs superiors, i un padrí que mai es veu i que probablement sigui el sistema en si mateix.